- 10. La sang dels nostres màrtirs serà llavor fecunda
- La nostra Diòcesi d’Urgell en comunió amb tota l’Església Catòlica, confiem que l’entrega radical d’aquests germans nostres Mn. Josep Tàpies i sis companys màrtirs no ha estat, ni és, ni serà estèril. La sang dels màrtirs sempre ha estat fecunda per a les comunitats cristianes. Ho esperem i ho necessitem. Els ho hem de confiar humilment en les nostres pregàries ja que ells, des del cel, ens acompanyen i no ens obliden.
- La fecunditat vindrà de moltes maneres. Els acompanyarem martirialment en les nostres personals circumstàncies. “No tots diu el Concili Vaticà II tindran l’honor de donar la seva sang física, d’ésser morts per la fe, però Déu demana a tots aquells qui creuen en Ell l’esperit de martiri, és a dir, tots hem d’estar disposats a morir per la nostra fe. Per més que no ens concedís el Senyor aquest honor, hem d’estar-hi disposats a fi que, quan arribi la nostra hora de donar comptes, puguem dir: Senyor, jo estava disposat a donar la meva vida per tu. I l’he donada, perquè donar la vida no és només quan maten algú; donar la vida, tenir esperit de martiri, és donar en el deure, en el silenci de la vida quotidiana, caminar donant la vida, com la mare que, sense esglai, amb la sensibilitat del martiri matern, dóna a llum, alleta, fa créixer, i envolta amb afecte el seu fill. És donar la vida”. Així s’expressava el bisbe màrtir Óscar Arnulfo Romero.58
- Què ens deu demanar a nosaltres? Quines radicalitats necessita avui la vivència de l’Evangeli perquè la sembra sigui fecunda i el món cregui, perquè provoquem qüestions de sentit profund i puguem anunciar la nostra fe amb alegria?
- Mentre tenim temps, visquem-lo com un temps propici que Déu ens envia. Un do de gràcia. Una oportunitat de creixement i de donar glòria a Déu. Convé que sigui una oportunitat nova per a créixer en el camí de la fe, per a viure compromesament la nostra vida: al si de la família, del treball, de la pròpia parròquia i comunitat cristiana, de la vida del poble i de la societat que és la nostra.
- El Papa Joan Pau II ens exhortava: “No es tracta d’inventar un nou programa. El programa ja existeix. És el de sempre, recollit per l’Evangeli i la Tradició viva. Se centra, en definitiva, en Crist mateix, al qual cal conèixer, estimar i imitar, per viure en ell la vida trinitària, i transformar amb ell la història fins al seu acompliment en la Jerusalem celestial (NMI 29). I la realització d’aquest programa d’un nou vigor de la vida cristiana passa per l’Eucaristia”.59 Cadascú sabent que està cridat a acollir i a fer fructificar els “talents” que Déu li ha posat a les mans, vivint el do de la joia pasqual,amb l’aliment de la doble taula de la Paraula i de l’Eucaristia, com a força per al camí de la vida, fins al trobament definitiu amb el Senyor.
- La força per a testimoniar amb coratge la fe ens vindrà de l’Eucarisita. Com hem d’estimar l’Eucaristia i fer-la el centre de la nostra vivència del diumenge. “Sense Eucaristia no és diumenge!” hem reflexionat llargament a la nostra Diòcesi d’Urgell a totes les parròquies. I l’Eucaristia és el que dóna origen a la Parròquia, que tenen el seu centre en la celebració eucarística. D’ella brolla la missió i a ella retornem amb l’adoració. Ella ens dóna l’Esperit Sant que ens ha de sostenir en els combats de la vida.
- “Nosaltres celebrem l’Eucaristia amb la consciència que el seu preu fou la mort del Fill, el sacrifici de la seva vida, que en ella resta present. (…) Però també sabem que d’aquesta mort en sorgeix la vida, ja que Jesús la va transformar en un gest d’oblació, en un acte d’amor, transformant-la profundament: l’amor ha vençut la mort. En la santa Eucaristia, des de la creu ens atreu a tots cap a Ell (Joan 12, 32) i ens converteix en sarments del cep, que és Ell mateix. Si ens mantenim units a Ell, llavors donarem fruit també nosaltres, llavors ja no donarem el vinagre de l’autosuficiència, del descontentament de Déu i de la seva creació, sinó el bon vi de l’alegria en Déu i de l’amor al proïsme”60.
I, finalment, recordem que “no estem mai sols”, com ens va proclamar amb força el Papa Benet XVI en la seva primera
homilia a la Plaça de Sant Pere. Crist ens acompanya a través del seu Esperit Sant. Acollim amb humilitat i reverència l’Esperit de Crist i deixem-nos portar pel seu alè de llibertat i el seu foc de caritat ardent. Hem d’esdevenir tots més espirituals. Cuidar la vida espiritual, és deixar-se guiar per l’Esperit. Aquell do del
Pare i del Fill que habita dins nostre i silenciosament ens va
guiant vers la plenitud de la veritat i ens va transformant en
amics de Déu i imatges de Crist. Ell ens dóna les paraules adients i ens fa valents en els combats de la fe. Pel baptisme i la confirmació s’ha fet company invisible però real de la nostra vida per sempre. No estem mai sols, ja que Ell ens acompanya. I l’Eucaristia ens el regala de nou perquè ompli de goig tota la nostra vida. Deixem-nos portar per l’Esperit, que tot ho fa nou, i sortim amb renovades forces a anunciar a tots els pobles la veritat de Crist, el Salvador del món.