L’ordenament constitucional d’Andorra i el seu desenvolupament legislatiu ha comportat una variació sensible en la concepció tradicional de la institució de les parròquies com fórmula d’organització territorial del Principat, passant d’una fórmula de federació de parròquies a la de l’autogovern comunal. Una negociació paral·lela a la de la comissió tripartida va portar al que s’anomena “Acord institucional sobre les competències comunals i el finançament dels comuns”, aprovat el 1992, un document que estableix els elements determinants de la configuració comunal.
Les parròquies són entitats politicoadministratives que integren l’estructura territorial de l’Estat d’Andorra i participen en la conformació de la política nacional. La Constitució del Principat estableix que Andorra està integrada per les parròquies de Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. El Codi de l’Administració regula la parròquia com una parcel·la dins de l’àmbit general de l’Administració pública.
Els comuns i el seu paper com a institució estan regulats també a la Constitució, quan estableix en el seu article 79 que, “Els comuns com a òrgans de representació i administració de les parròquies, són corporacions públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa local, sotmesa a la llei, en forma d’ordinacions, reglaments i decrets. Dins l’àmbit de les seves competències, exercides d’acord amb la Constitució, les lleis i la tradició. Funcionen sota el principi d’autogovern, reconegut i garantit per la Constitució“. Dit d’un altre manera, els comuns expressen els interessos de les parròquies, aproven i executen el pressupost comunal, fixen i duen a terme les seves polítiques públiques en el seu àmbit territorial, i gestionen i administren tots els béns de propietat parroquial, siguin de domini públic comunal o de domini privat o patrimonial. Els seus òrgans de govern són elegits democràticament.
