Catedral de Santa Maria d’Urgell
La Catedral de Santa Maria d’Urgell, del segon romànic, fou començada per Sant Ot entre els anys 1116-1122, però l’impuls definitiu el rebé a partir de l’any 1175, quan el mestre d’obres Ramon Lambart es comprometé a coronar l’obra: cloure les voltes i aixecar els campanars, el cimbori i les torres per sobre de les voltes en el termini de set anys. Tanmateix, les guerres i altres malvestats d’aquell tombant de segles impossibilitaren de continuar l’obra de Santa Maria.
Al llarg dels segles, la Catedral no es va lliurar d’afegits, d’acord amb els gustos de les diferents èpoques. Però les restauracions dels anys 1915-1919, 1952-1955, 1967-1973 i l’última intervenció els anys 1996-1999 han fet possible que la Catedral de la Seu aparegui neta i lliure d’afegitons, i que sigui admirada com un dels monuments més purs, més bells i més impressionants del romànic d’arreu del món. L’any 1905, va ser honorada amb el títol i la dignitat de Basílica menor, i el 1931, declarada Monument històric-artístic d’interès nacional.
Val a dir que l’actual Catedral no és pas la primera. Reposa damunt un llit de catedrals enterrades. La primera fou la de Sant Just (segle VI) i seria d’estil visigòtic. Potser d’ella ens ha arribat l’ara de marbre de l’altar actual. Va ser trobada al claustre l’any 1996. La segona catedral, aixecada durant el segle IX, era pre-romànica. La tercera, la de Sant Ermengol, d’estil “primer romànic” fou consagrada l’any 1040. Però cap a l’any 1100 el bisbe Sant Ot la qualificava de “quasi ruïnosa” i demanava donatius per refer-la. L’actual catedral és, doncs, la quarta.
Núria
Ja l’any 1162 la vall comptava amb un alberg que feia les funcions d’hospital i de refugi de pastors. Al costat de l’alberg es trobava una capella dedicada a Santa Maria.
El terratrèmol de Catalunya de 1428 va destruir l’alberg i la capella. Es va fer una primera reconstrucció l’any 1449 i es va reconstruir per complert entre 1640 i 1648. L’any 1728 foren ampliats.
L’església actual es va inaugurar l’any 1911. Poc després es va afegir l’hotel i es va iniciar la construcció del Via Crucis, obra que no s’acabaria fins a 1963.
El 22 de juliol de 1936, poc després d’esclatar la Guerra Civil Espanyola, el rector de la parròquia va fugir cap a França emportant-se la imatge de la verge. La volia salvar dels milicians i de la crema indiscriminada d’objectes religiosos que alguns d’ells estaven fent.
La imatge va acabar a Suïssa on va estar amagada fins al 1941, any en què va retornar a la vall. En acabar la guerra civil, l’exèrcit franquista va instal·lar a la vall unes dependències de l’exèrcit de muntanya.
El 29 de novembre del 2014 se celebrava amb solemnitat el títol i dignitat de Basílica Menor, atorgat pel Sant Pare Francesc.
Mare de Déu de Meritxell
Sant Crist de Balaguer
Des de fa molts anys, aquest indret ha estat un lloc d’oració. Ens hem de remuntar als temps en què Balaguer era habitat pels àrabs i aquests tenien el seu nucli de població en el pla d’Almatà.Bona part d’aquest edifici actual és d´aquella època. Era d’estil romànic, del qual queden encara la porta i la rosassa de la façana principal, que donava al pla d’Almatà. L’altar major estava situat on hi ha actualment la porta que dóna al costat del riu. Tenia una nau i un creuer de volta de mig canó. Els braços del creuer anaven des dels graons del presbiteri actual fins on avui hi ha l’arc que sosté el cor.
Al segle XVII, a causa de la gran devoció cada dia més creixent pels miracles que, segons s’explicava, feia el Sant Crist, s’eixamplà el temple i es posà sota l’advocació de la venerada imatge.Es posà l’altar major al braç situat al nord. La porta principal s’obrí al sud, cara a la ciutat, on es construí una façana totalment plana i coronada per un arc amb curvatura descendent a ambdós costats.
A finals del segle XVIII es va aixecar la volta de la nau principal i es va construir el cambril per al Sant Crist. Durant les primeres dècades del segle XX es construí la façana i la portalada actual.
La venerada imatge fou cremada el 28 de juliol de 1936. Es pogué salvar solament el peu dret. Per encàrrec de Pere Corberó i Trepat fou esculpida de nou pels artistes Joaquim Ros i Josep Espelta de Barcelona. La beneí el bisbe Ramon Iglesias Navarri i la retornà al seu lloc el 16 de marc de 1947.
Essent capellà del Sant Crist Mn. Pere Ribes, l’any 1972 es va fer la renovació del presbiteri i l’any 1973 es va decorar el cambril amb frescos del pintor Llucià Navarro. L’any 1997 es feu l’obertura al sostre per donar llum al presbiteri.
El 9 de novembre de 2016, se celebrava solemnement el títol i dignitat de Basilica menor, atorgat pel Sant Pare Francesc.
Sant Climent de Taüll
És el prototip d’església romànica de planta basilical, amb les tres naus separades per columnes i coberta de fusta a dos aigües, capçalera amb tres absis i campanar de torre.
El Pantocràtor de Sant Climent de Taüll ha estat la imatge emblemàtica més utilitzada per representar el romànic català. L’original es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya. A l’església podem veure’n una còpia juntament amb altres fragments de pintura original entre els quals hi destaca l’escena de Caïm i Abel.
Tres talles romàniques completen el conjunt de béns mobles conservats a l’interior del temple.
