El dia 20 de juliol fou un dia de joia per als veïns d’Isona i Conca Dellà que es van reunir en pelegrinatge al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, acompanyats per l’Alcaldesa d’Isona, Il·lma. Sra. Jeannine Abella i pel Rector de la Parròquia, Mn. Alfons Velásquez. Uns 50 pelegrins es van desplaçar fins al Santuari de Montserrat per compartir un dia de joia ja que es beneïa i col·locava al Camí dels Degotalls una majòlica amb la imatge de la Mare de Déu de la Posa, tan estimada a la comarca.
Els actes s’iniciaren amb la celebració de la Missa conventual presidida per l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives. En iniciar-se la celebració eucarística el President dels “Amics de la Posa”, Sr. Antoni Benet, va adreçar-se als fidels mostrant-los una reproducció de la imatge de la Mare de Déu de la Posa que seria beneïda posteriorment.
A la seva homilia l’Arquebisbe Vives va glossar les lectures de la Paraula de Déu proclamades subratllant com la Mare de Déu sempre ens acompanya en els sofriments, creus, de la nostra vida com una Mare que no deixa mai als seus fills. Per més que hi hagi persones que vulgui fer el mal conscientment, tal com recordava la lectura del profeta Miquees, Déu sempre ens acompanya a través del seu Fill Jesucrist, que venç el mal i cura els malalts i les ferides i cicatrius de les persones. I ho fa amb discreció, demanant el “silenci” messiànic humil, encara que els guarits sempre “lloen” a Déu per les seves meravelles.
Mons. Vives va explicar als fidels la història del Santuari de la Mare de Déu de la Posa. Pasturant el ramat un pastor trobà a la muntanya de “Sant Antolí” la imatge, i la gent la va voler col·locar a l’església parroquial. Però davant això la Mare de Déu li diu “posa, posa, posa…” indicant que ella no volia ser traslladada del lloc on l’havien trobada i que allà volia “posar-hi” i s’havia de bastir l’església que custodiés la sagrada imatge.
L’església de la Mare de Déu de la Posa fou construïda a finals del segle XI o principis del XII, i durant la guerra civil del 1936-1939, l’any 1938, va sofrir gran destrucció pels atacs dels dos bàndols que lluitaven. Els “Amics de la Posa” que van recuperar la formosor de l’església amb el seu treball i generositat van voler que un “obús” de la guerra passés a ser-ne la campana. L’Arquebisbe Vives ressaltà aquest fet com a significatiu per a ser un signe de pau i de reconciliació que tant hem de demanar a la Mare de Déu en el dia d’avui en un món que té infinitat de conflictes bèl.lics i que necessita profundament de germanor, reconciliació i pau entre els pobles i que siguin respectats els drets humans.
Acabada la celebració eucarística, els pelegrins d’Isona i Conca Dellà van adreçar-se al camí dels Degotalls fins al lloc on s’havia instal·lat la majòlica de la Mare de Déu de la Posa on, acompanyats del P. Joan Maria Mayol, OSB, rector del Santuari, l’Arquebisbe va dur a terme la benedicció i el President dels “Amics de la Posa” va voler tenir un sentit record-pregària pel qui fou el Rector d’Isona, Mn. Jesús Navas, que havia impulsat aquesta iniciativa, i ha mort fa poc temps.
Un dinar de germanor clogué la joiosa celebració festiva.
