Als preveres i diaques, religiosos i religioses, persones consagrades, i laics i laiques de l’estimada Diòcesi d’Urgell.
1. Set sacerdots d’Urgell màrtirs del Crist
Els màrtirs són aquells que han portat la vivència del Misteri de la Pasqua de Jesucrist fins a les seves últimes conseqüències. Han acompanyat l’Anyell de Déu en la seva Creu i ara viuen per sempre amb Ell. A nosaltres ens ajuden i estimulen amb el seu exemple de fidelitat i de coherència, ens acompanyen en els camins de dolor i de persecució, i alhora intercedeixen perquè també nosaltres seguim el Crist amb radicalitat, sense mitges-tintes i amb un amor indefallent. I sobretot ens animen a ser sants en les nostres pròpies vocacions i responsabilitats. “Els sants són els veritables reformadors. Només dels sants, només de Déu prové la veritable revolució, el canvi decisiu del món”1 ha dit ben recentment als joves a Colònia, el Papa Benet XVI.
El 29 d’octubre de 2005 quedarà inscrit amb lletres destacades a la història del nostre Bisbat d’Urgell, ja que, a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, són beatificats set sacerdots de la nostra diòcesi, que van ser assassinats a causa de la seva fe catòlica durant la persecució que va tenir lloc a Catalunya i a Espanya durant els anys 1936 a 1939. Són uns màrtirs del Crist que foren detinguts i empresonats a La Pobla de Segur i afusellats a les portes del cementiri de Salàs de Pallars el matí del dia 13 d’agost de 1936, que ara esdevindrà dia de festa i de triomf en el nostre Bisbat.
- Els seus noms inscrits per Déu en el Llibre de la Vida són: Mn. Josep Tàpies i Sirvant, nascut el 1869 a Ponts, que havia entregat tota la vida ministerial a la Parròquia de la Mare de Déu de Ribera de La Pobla de Segur i que el 1936 n’era beneficiat-organista. Mn. Pasqual Araguàs i Guàrdia, nascut el 1899 a Pont de Claverol, i que era rector de Noals (Osca). Mn. Silvestre Arnau i Pasqüet, nascut a Gòsol el 1911, exalumne del Pontifici Col·legi Espanyol de Sant Josep de Roma i el més jove de tots, que llavors era el vicari de La Pobla de Segur. Mn. Josep Boher i Foix, nascut el 1887 a Sant Salvador de Toló, i rector de La Pobleta de Bellveí. Mn. Francesc Castells i Brenuy, nascut el 1886 a La Pobla de Segur, rector de Tiurana i ecònom del Poal. Mn. Pere Martret i Moles, nascut el 1901 a la Seu d’Urgell, que era l’ecònom de la Pobla de Segur. I Mn. Josep-Joan Perot i Juanmartí, nascut el 1877 a Boulonge (Tolosa-França) que de jovenet havia residit a Oliana i que llavors era el rector de St. Joan de Vinyafrescal, al costat de la Pobla. Són un grup de sacerdots diocesans, pastors de parròquia, que van donar la vida per Crist i per amor als germans, regalant el perdó als seus botxins, vivint aquells moments tràgics amb sentiments d’unió amb la Passió del Senyor i d’amor a la seva Mare celestial, la Mare de Déu de Ribera, tan estimada a La Pobla de Segur, i a la qual s’encomanaren en veure que se’ls enduien cap a la mort martirial pel fet de ser capellans.
- Us escric aquesta meva primera Carta Pastoral perquè desitjo ardentment que es difongui la vida i el martiri d’aquests venerables germans nostres i perquè ens animem a ser també nosaltres confessors valents de la fe que professem. Estimem i valorem el seu culte i tinguem-los per esplèndids intercessors nostres. I sobretot imitem-ne les virtuts i l’entrega confiada a les mans de Déu. L’Església els enalteix com a models de vida cristiana sense amarguesa ni esperit venjatiu envers res ni ningú. Ells ens porten a estimar més i a desitjar assemblar-nos-hi. Ens estimulen al perdó i a la comprensió dels temps difícils de guerra i de violència que els van tocar de viure. I són signes de pau i de reconciliació, també en els nostres temps actuals, perquè mai més no hi hagi odi ni guerra ni esperit de revenges entre germans, perquè la llibertat religiosa resplendeixi com una de les llibertats més fonamentals a conrear2.
- Cal que a tot arreu i en tota circumstància sapiguem mantenir entre tots l’esperit de pau, de concòrdia i de reconciliació. En aquest sentit així ens expressàvem els Bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola el 1999, preparant el gran Jubileu del perdó de l’any 2000: “També Espanya es va veure arrossegada a la guerra civil més destructiva de la seva història. No volem assenyalar culpes de ningú en aquesta tràgica ruptura de la convivència entre els espanyols. Desitgem més aviat demanar el perdó de Déu per a tots els qui es van veure implicats en accions que l’Evangeli reprova, estiguessin en un o altre costat dels fronts traçats per la guerra. La sang de tants conciutadans nostres vessada com a conseqüència d’odis i venjances, sempre injustificables, i en el cas de molts germans i germanes com a ofrena martirial de la fe, segueix clamant al Cel per tal de demanar la reconciliació i la pau. Que aquesta petició de perdó ens obtingui del Déu de la pau, la llum i la força necessàries per a saber rebutjar sempre la violència i la mort com a mitjà de resolució de les diferències polítiques i socials”.3
- Com tants d’altres màrtirs arreu de Catalunya, d’Europa i del món, aquests preveres de les nostres terres van morir oferint la seva vida al Crist. Hem de recordar que aquest segle XX tan convuls, que tot just ha finit fa uns anys i que, en molts aspectes, ha estat un període d’indignitat i de barbàrie, se l’ha anomenat també “el segle dels màrtirs” (Andrea Riccardi)4, perquè ha estat un segle en què milions de cristians i cristianes de totes les confessions, per viure i inspirar-se sempre en l’Evangeli, han hagut de sofrir molt i han donat un esplèndid testimoniatge de la seva fe en circumstàncies extraordinàriament hostils. Alguns han estat objecte de persecució per part d’estats totalitaris, d’altres han estat deportats a camps de concentració i d’extermini, molts han estat vexats, humiliats i torturats pel sol fet de ser cristians i alguns han testimoniat la seva fe en situacions de guerra o d’anarquia revolucionària.
- Els nostres màrtirs d’Urgell, com tots els grans màrtirs de la història, no havien comès cap delicte, ni havien estat inculpats en cap procés judicial, tampoc no havien segregat odi cap al seu voltant, sinó tot al contrari, foren testimonis de l’Amor més gran, de l’entrega sense límits, d’una generosa caritat al servei de Déu i dels germans més febles i necessitats. Precisament per manifestar, sense temor, la seva fidelitat al Crist van ser perseguits, ultratjats i assassinats.