Carta de Sa Santedat Benet XVI als Bisbes de l’Església Catòlica, referent a la remissió de l’excomunió dels quatre Bisbes consagrats per l’arquebisbe Lefebvre

Per tant, si el compromís laboriós per la fe, per l’esperança i per l’amor en el món és en aquests moments (i, de maneres diferents, sempre) l’autèntica prioritat per a l’Església, aleshores també formen part d’ella les reconciliacions petites i mitjanes. Que l’humil gest d’una mà estesa hagi donat lloc a un enrenou tan gran, convertint-se precisament així en el contrari d’una reconciliació, és un fet del qual hem de prendre nota. Però ara em pregunto: ¿Era i és realment una equivocació, també en aquest cas, sortir a l’encontre del germà que «té alguna cosa contra tu» (cf. Mt 5,23s) i buscar la reconciliació? La societat civil, ¿no hauria d’intentar també, potser, prevenir les radicalitzacions i reintegrar els seus eventuals partidaris -en la mesura que sigui possible- en les grans forces que plasmen la vida social, per tal d’evitar-ne la segregació amb totes les seves conseqüències? ¿Pot ser totalment desencertat comprometre’s en la dissolució de les rigideses i restriccions, per donar lloc al que hi hagi de positiu i recuperable per al conjunt? Jo mateix he vist en els anys posteriors al 1988 com, mitjançant el retorn de comunitats separades anteriorment de Roma, ha canviat el seu clima interior; com el retorn a la gran i àmplia Església comuna ha fet superar posicions unilaterals i estovat rigideses, de manera que després han sorgit forces positives per al conjunt. ¿Pot deixar totalment indiferents una comunitat en la qual hi ha 491 sacerdots, 215 seminaristes, 6 seminaris, 88 escoles, 2 instituts universitaris, 117 germans, 164 germanes i milers de fidels? ¿Realment els hem de deixar anar amb tota tranquil·litat a la deriva lluny de l’Església? Penso per exemple en els 491 sacerdots. No podem conèixer la trama de les seves motivacions. Tanmateix, crec que no s’haurien decidit pel sacerdoci si, al costat de diversos elements distorsionats i malalts, no hi hagués l’amor per Crist i la voluntat d’anunciar-lo, i amb ell, el Déu viu. ¿Podem simplement excloure’ls, com a representants d’un grup marginal radical, de la recerca de la reconciliació i de la unitat? Què serà d’ells després?

Compartir
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Apòstols de la joia de seguir el Crist
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Hem començat un nou curs pastoral, la catequesi, l’escola, els equips de Càritas parroquial, els grups de pregària, de lectio divina i tantes altres activitats que en les nostres parròquies oferim per a poder
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
L’art d’escoltar música sacra
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

En aquest diumenge compartiré amb vosaltres la prominència de saber escoltar els signes dels temps, saber escoltar els germans i en definitiva fer de l’escolta un art per a créixer com a persones i per suposat
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Aportar vida
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

En començar aquest nou curs us voldria presentar el filòsof Sòcrates, el qual té un principi de coneixement de la veritat a través de la dialèctica que dona llum i vida. Aquest mètode l’anomenem la maièutica
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Amb Maria, naixem de nou
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,
estimat poble andorrà,

A les vigílies de la Festivitat del Naixement de la Benaurada Verge Maria, la nostra Església diocesana es vesteix de festa i es prepara per celebrar la Solemnitat de la Mare de Déu
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Sant Gil, custodi de la creació
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Aquest dilluns celebrarem a la nostra diòcesi, i especialment al Santuari de la Mare de Déu de Núria, la festa litúrgica de Sant Gil. Qui era aquest sant?

L’any 1271 consta que hi havia a la Vall de Núria
next arrow
previous arrow

Darreres Notícies

Agenda