La remissió de l’excomunió als quatre bisbes consagrats l’any 1988 per l’arquebisbe Lefebvre sense ordre de la Santa Seu, ha suscitat per múltiples raons dins i fora de l’Església catòlica una discussió d’una vehemència tal com no s’havia vist des de fa molt de temps. Molts bisbes s’han mostrat perplexos davant un esdeveniment succeït inesperadament i difícil d’enquadrar positivament en les qüestions i tasques de l’Església d’avui.
Malgrat que molts bisbes i fidels estaven disposats en principi a considerar favorablement la disposició del Papa a la reconciliació, s’hi contraposava, però, la qüestió de la conveniència d’aquest gest davant les veritables urgències d’una vida de fe en el nostre temps. Alguns grups, en canvi, acusaven obertament el Papa de voler tornar enrere, fins abans del Concili. Es va desencadenar una allau de protestes, l’amargor de les quals mostrava ferides que es remunten més enllà d’aquest moment. Per això em sento impulsat a adreçar-vos a vosaltres, estimats germans, una paraula aclaridora, per tal que ajudi a comprendre les intencions que m’han guiat en aquesta iniciativa, a mi i als organismes competents de la Santa Seu. Espero contribuir d’aquesta manera a la pau en l’Església.
