Espero, estimats germans, que amb això quedi clar el significat positiu, com també els límits, de la iniciativa del 21 de gener de 2009. Tanmateix, resta ara la qüestió: Era necessària aquesta iniciativa? Constituïa realment una prioritat? No hi ha coses molt més importants? Certament, hi ha coses més importants i urgents. Crec haver assenyalat les prioritats del meu Pontificat en els discursos que vaig pronunciar en els seus inicis. El que vaig dir aleshores continua sent de manera inalterable la meva línia directiva. La primera prioritat per al successor de Pere va ser fixada pel Senyor al cenacle de manera inequívoca: «Tu […] confirma els teus germans» (Lc 22,32). Pere mateix va formular de manera nova aquesta prioritat en la seva primera Carta: «Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança» (1Pe 3,15). En el nostre temps, en què hi ha àmplies zones de la terra on la fe està en perill d’apagar-se com una flama que no troba ja el seu aliment, la prioritat que hi ha per damunt de totes és fer present Déu en aquest món i obrir als homes l’accés a Déu. No a un déu qualsevol, sinó al Déu que va parlar al Sinaí; al Déu el rostre del qual reconeixem en l’amor portat fins a l’extrem (cf. Jn 13,1), en Jesucrist crucificat i ressuscitat. L’autèntic problema en aquest moment actual de la història és que Déu desapareix de l’horitzó dels homes i, amb l’apagament de la llum que prové de Déu, la humanitat es veu afectada per la manca d’orientació, els efectes destructius de la qual es posen cada vegada més de manifest.
