Un altre desencert, del qual em lamento sincerament, consisteix en el fet que l’abast i els límits de la iniciativa del 21 de gener de 2009 no s’hagin il·lustrat de manera prou clara en el moment de la seva publicació. L’excomunió afecta les persones, no les institucions. Una ordenació episcopal sense el manament pontifici significa el perill d’un cisma, perquè qüestiona la unitat del col·legi episcopal amb el Papa. Per això, l’Església ha de reaccionar amb la sanció més dura, l’excomunió, per tal de cridar les persones sancionades d’aquesta manera al penediment i a la tornada a la unitat. Per desgràcia, vint anys després de l’ordenació, aquest objectiu no s’ha assolit encara. La remissió de l’excomunió tendeix al mateix fi al qual serveix la sanció: convidar una vegada més els quatre bisbes al retorn. Aquest gest era possible després que els interessats reconeguessin en línia de principi el Papa i la seva potestat de pastor, malgrat les reserves sobre l’obediència a la seva autoritat doctrinal i a la del Concili. Amb això torno a la distinció entre persona i institució. La remissió de l’excomunió ha estat un procediment en l’àmbit de la disciplina eclesiàstica: les persones eren alliberades del pes de consciència provocat per la sanció eclesiàstica més greu. Cal distingir aquest àmbit disciplinar de l’àmbit doctrinal. El motiu pel qual la Fraternitat Sant Pius X no tingui una posició canònica en l’Església, no rau al cap i a la fi en raons disciplinars, sinó doctrinals. Fins que la Fraternitat no tingui una posició canònica en l’Església, tampoc els seus ministres no hi exerceixen ministeris legítims. Per tant, cal distingir entre el pla disciplinar, que concerneix les persones com a tals, i el pla doctrinal, en el qual entren en joc el ministeri i la institució. Per precisar-ho una vegada més: fins que les qüestions relatives a la doctrina no s’aclareixin, la Fraternitat no té cap estat canònic en l’Església, i els seus ministres, malgrat que hagin estat alliberats de la sanció eclesiàstica, no exerceixen legítimament cap ministeri en l’Església.