El Dr. Joan Duran-Porta, Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en orfebreria medieval ha tractat en profunditat de les peces d’orfebreria romànica de la Catedral que conserva el Museu-Catedral, en el marc de l’orfebreria romànica a Catalunya, en la conferència organitzada pel Museu-Catedral de la Seu d’Urgell. A la xerrada hi ha assistit nombrós públic de la ciutat interessat en el tema patrimonial. Mons. Josep-Lluís Serrano també hi ha assistit, juntament amb el Delegat de Patrimoni i Vicari General, Mn. Josep M. Mauri, el Rector de la Parròquia de Sant Ot, Mn. Ignasi Navarri i d’altres canonges de la Catedral.
La conferència del Dr. Duran – autor de una tesi doctoral en orfebreria medieval- s’emmarca en els treballs de confecció d’un nou catàleg del Museu-Catedral de la Seu d’Urgell, que es preveu que estigui enllestit l’ant proper. Justament aquest especialista s’ha encarregat del conjunt de l’orfebreria reflectit en aquest catàleg del fons del museu diocesà.
El Dr. Duran ha explicat en la seva xerrada la tasca de l’orfebre, l’artista que treballa amb materials preciosos, i que defineix les seves creacions a partir de les qualitats i les possibilitats expressives i estètiques d’aquests materials. I també ha fet un repàs dels materials que s’usaven a la Catalunya romànica; notablement diversos, però caracteritzats tots per la sumptuositat i la riquesa, o si mes no, per l’aparença d’aquesta riquesa. Ha anat desgranant materials: la fusta com element bàsic per les estructures -sobretot les més grans- per donar cos, lleugeresa i també per abaratir els costos de les peces; l’or i la plata d’ús minoritari pels costos i la dificultat d’accés; l’estany, el coure. Es tractava de fer possible l’admiració estètica i la seva funció litúrgica. Un element molt important en l’orfebreria medieval és la seva fonamentació en el reciclatge, amb la reutilització i fosa de materials per l’escassetat de metalls en circulació.
La Catedral custodia peces d’orfebreria de gran interès, pels seus valors artístics i usos litúrgics. Les peces que es conserven són de diverses èpoques: des dels reliquiaris més antics -alguns d’ells trobats als anys 60 del segle XX en les obres de restauració de l’altar de la Catedral-; a peces dels segles XIV, XV – com el Calze del bisbe Galzeran de Vilanova ; creus processionals, copons, patenes, creus i reliquiaris. Les peces que, des dels segles XII i XIII es van començar a fabricar a Barcelona, de gran tradició orfebre, es van expandir pel territori de Catalunya. A través de les comandes d’institucions i gremis, van arribar també a La Seu d’Urgell.
