A la llum d’aquesta situació, tinc la intenció d’associar properament la Comissió Pontifícia Ecclesia Dei -institució competent des de 1988 per atendre aquestes comunitats i persones que, provinents de la Fraternitat Sant Pius X o d’agrupacions similars, volen tornar a la plena comunió amb el Papa- amb la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Amb això queda clar que els problemes que s’han de tractar ara són de naturalesa essencialment doctrinal, i es refereixen sobretot a l’acceptació del concili Vaticà II i del magisteri postconciliar dels Papes. Els organismes col·legials amb els quals la Congregació estudia les qüestions que es presenten (especialment l’habitual reunió dels cardenals els dimecres i la plenària anual o biennal) garanteixen la implicació dels prefectes de diverses congregacions romanes i dels representants de l’episcopat mundial en les decisions que s’hagin de prendre. L’autoritat magisterial de l’Església no pot quedar congelada en l’any 1962, això ha de quedar ben clar a la Fraternitat. Però a alguns dels qui es mostren com a grans defensors del Concili se’ls ha de recordar també que el Vaticà II comporta tota la història doctrinal de l’Església. Qui vol ser obedient al Concili, ha d’acceptar la fe professada en el decurs dels segles i no pot tallar les arrels gràcies a les quals viu l’arbre.
