LA LLIBERTAT RELIGIOSA, CAMÍ PER A LA PAU
1. AL COMENÇAMENT D’UN NOU ANY vull fer arribar a tothom la meva felicitació; és un desig de serenitat i de prosperitat, però sobretot de pau. L’any que acaba també ha estat marcat lamentablement per persecucions, per discriminacions, per terribles actes de violència i d’intolerància religiosa.
Penso de manera particular en l’estimada terra de l’Iraq, que en el seu camí envers la desitjada estabilitat i reconciliació, continua sent escenari de violències i atemptats. Vénen a la memòria els recents patiments de la comunitat cristiana, i de manera especial l’atac vil contra la Catedral siriocatòlica de la Mare de Déu del Perpetu Socors de Bagdad, en la qual el 31 d’octubre passat van ser assassinats dos sacerdots i més de cinquanta fidels, mentre estaven reunits per a la celebració de la santa missa. En els dies posteriors s’han succeït altres atacs, també a cases privades, provocant por en la comunitat cristiana i el desig en molts dels seus membres d’emigrar per a trobar millors condicions de vida. Desitjo manifestar-los la meva proximitat, així com la de tota l’Església, que s’ha expressat d’una manera concreta en la recent Assemblea Especial per a l’Orient Mitjà del Sínode dels Bisbes, la qual ha dirigit una paraula d’encoratjament a les comunitats catòliques de l’Iraq i de l’Orient Mitjà per viure la comunió i continuar donant en aquelles terres un testimoniatge valent de fe.
Dono les gràcies vivament als Governs que s’esforcen per alleujar els sofriments d’aquests germans en humanitat, i invito els catòlics a pregar pels seus germans en la fe, que pateixen violències i intoleràncies, i a ser solidaris amb ells. En aquest context, sento molt viva la necessitat de compartir amb vosaltres algunes reflexions sobre la llibertat religiosa, camí per a la pau. En efecte, es pot constatar amb dolor que en algunes regions del món la professió i expressió de la pròpia religió comporta un risc per a la vida i la llibertat personal. En altres regions es donen formes més silencioses i sofisticades de prejudici i d’oposició envers els creients i els símbols religiosos. Els cristians són actualment el grup religiós que pateix el nombre més gran de persecucions a causa de la seva fe. Molts són víctimes cada dia d’ofenses i viuen sovint amb por per la seva recerca de la veritat, la seva fe en Jesucrist i la seva crida sincera perquè es reconegui la llibertat religiosa. Tot això no es pot acceptar, perquè constitueix una ofensa a Déu i a la dignitat humana; a més és una amenaça a la seguretat i a la pau, i impedeix la realització d’un desenvolupament humà integral autèntic.
En efecte, en la llibertat religiosa s’expressa l’especificitat de la persona humana, per la qual pot ordenar la pròpia vida personal i social a Déu, a la llum de la qual es comprèn plenament la identitat, el sentit i la finalitat de la persona. Negar o limitar de manera arbitrària aquesta llibertat significa conrear una visió reductiva de la persona humana, enfosquir el paper públic de la religió; significa generar una societat injusta, que no s’ajusta a la vertadera naturalesa de la persona humana; significa fer impossible l’afirmació d’una pau autèntica i estable per a tota la família humana.
Per tant, exhorto els homes i dones de bona voluntat a renovar el seu compromís per la construcció d’un món en què tothom pugui professar lliurement la seva religió o la seva fe, i viure el seu amor a Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament (cf. Mt 22,37). Aquest és el sentiment que inspira i guia el Missatge per a la XLIV Jornada Mundial de la Pau, dedicat al tema: «La llibertat religiosa, camí per a la pau.»