El diàleg com a recerca en comú
11. El diàleg entre els seguidors de les diferents religions constitueix per a l’Església un instrument important per a col•laborar amb totes les comunitats religioses al bé comú. L’Església no rebutja res del que en les diferents religions és vertader i sant. «Considera amb respecte sincer aquelles formes d’actuar i de viure, aquells preceptes i doctrines que, tot i apartar-se en molts punts d’allò que ella sosté i proposa, en força ocasions transmeten un raig d’aquella Veritat que il•lumina tots els homes.»
Amb això no es vol assenyalar el camí del relativisme o del sincretisme religiós. L’Església, en efecte, «anuncia, […] i té obligació de proclamar sense treva Crist, que és “el camí, la veritat i la vida” (Jn 14,6), en el qual els homes troben la plenitud de la vida religiosa i en el qual Déu ha reconciliat amb si mateix totes les coses». Però això no exclou el diàleg i la recerca comuna de la veritat en els diferents àmbits vitals, perquè, com ho afirma sovint sant Tomàs, «tota veritat, independentment de qui la digui, ve de l’Esperit Sant».
L’any 2011 es complirà el 25è aniversari de la Jornada mundial de pregària per la pau, que va ser convocada a Assís pel venerable Joan Pau II, el 1986. En aquella ocasió, els líders de les grans religions del món van testimoniar que les religions són un factor d’unió i de pau, no de divisió i de conflicte. El record d’aquella experiència és un motiu d’esperança en un futur en què tots els creients se sentin i siguin autèntics treballadors per la justícia i la pau.
