La llibertat religiosa en el món
14. Per últim, em dirigeixo a les comunitats cristianes que sofreixen persecucions, discriminacions, actes de violència i intolerància, en particular a l’Àsia, a l’Àfrica, a l’Orient Mitjà i especialment a Terra Santa, lloc elegit i beneït per Déu. Alhora que els renovo el meu afecte paternal i els asseguro la meva pregària, demano a tots els responsables que actuïn promptament per a posar fi a qualsevol atropellament contra els cristians que viuen en aquestes regions. Que els deixebles de Crist no es desanimin davant les adversitats actuals, perquè el testimoniatge de l’evangeli és i serà sempre un signe de contradicció.
Meditem en el nostre cor les paraules del Senyor Jesús: «Feliços els humils, perquè posseiran la terra. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. […] Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel» (Mt 5,5-12). Renovem, doncs, «el compromís d’indulgència i de perdó que hem adquirit, i que invoquem en el Pater Noster, en posar nosaltres mateixos la condició i la mesura de la misericòrdia que volem obtenir: “Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors” (Mt 6,12)». La violència no es venç amb la violència. Que el nostre crit de dolor vagi sempre acompanyat per la fe, l’esperança i el testimoniatge de l’amor de Déu. Expresso també el meu desig que a Occident, especialment a Europa, cessin l’hostilitat i els prejudicis contra els cristians, pel simple fet que intenten orientar la seva vida en coherència amb els valors i principis continguts en l’evangeli. Que Europa sàpiga més aviat reconciliar-se amb les seves arrels cristianes, que són fonamentals per a comprendre el paper que ha tingut, que té i que vol tenir en la història; d’aquesta manera sabrà experimentar la justícia, la concòrdia i la pau, conreant un diàleg sincer amb tots els pobles.