Llibertat religiosa i respecte recíproc
3.La llibertat religiosa es troba en l’origen de la llibertat moral. En efecte, l’obertura a la veritat i al bé, l’obertura a Déu, arrelada en la naturalesa humana, confereix a cada home dignitat plena, i és garantia del respecte ple i recíproc entre les persones. Per tant, la llibertat religiosa s’ha d’entendre no sols com a absència de coacció, sinó abans fins i tot com a capacitat d’ordenar les pròpies opcions segons la veritat.
Entre llibertat i respecte hi ha un vincle inseparable; en efecte, «en l’exercici de llurs drets, l’individu i els grups socials són obligas per la llei moral a tenir en compte tant els drets dels altres com les pròpies obligacions envers els altres i el bé comú de tots».
Una llibertat enemiga o indiferent respecte a Déu acaba per negar-se ella mateixa i no garanteix el respecte ple de l’altre. Una voluntat que es creu radicalment incapaç de cercar la veritat i el bé no té raons objectives i motius per obrar, sinó aquells que provenen dels seus interessos momentanis i passatgers; no té una «identitat» per custodiar i construir a través de les opcions veritablement lliures i conscients. No pot, doncs, reclamar el respecte per part d’altres «voluntats», que també estan desconnectades del seu ser més profund, i que poden fer prevaler altres «raons» o fins i tot cap «raó». La il•lusió de trobar en el relativisme moral la clau per a una convivència pacífica és en realitat l’origen de la divisió i negació de la dignitat dels éssers humans. Es comprèn llavors la necessitat de reconèixer una doble dimensió en la unitat de la persona humana: la religiosa i la social. Pel que fa a això, és inconcebible que els creients «hagin de suprimir una part d’ells mateixos -la seva fe- per a ser ciutadans actius. Mai no hauria de ser necessari renegar de Déu per a poder gaudir dels propis drets».
