La llibertat religiosa, força de llibertat i de civilització:
Els perills de la seva instrumentalització
7. La instrumentalització de la llibertat religiosa per a emmascarar interessos ocults, com per exemple la subversió de l’ordre constituït, l’acumulació de recursos o la retenció del poder per part d’un grup, pot provocar danys enormes a la societat. El fanatisme, el fonamentalisme, les pràctiques contràries a la dignitat humana, mai no es poden justificar i molt menys si es realitzen en nom de la religió. La professió d’una religió no es pot instrumentalitzar ni imposar per la força. És necessari, doncs, que els Estats i les diferents comunitats humanes no oblidin mai que la llibertat religiosa és condició per a la recerca de la veritat i que la veritat no s’imposa amb la violència sinó per «la força de la mateixa veritat». En aquest sentit, la religió és una força positiva i promotora de la construcció de la societat civil i política.
Com negar l’aportació de les grans religions del món al desenvolupament de la civilització? La recerca sincera de Déu ha portat a un major respecte de la dignitat de l’home. Les comunitats cristianes, amb el seu patrimoni de valors i principis, han contribuït molt a fer que les persones i els pobles hagin pres consciència de la seva identitat i dignitat, així com a la conquesta d’institucions democràtiques i a l’afirmació dels drets de l’home amb les respectives obligacions.
També avui, en una societat cada cop més globalitzada, els cristians estan cridats a donar la seva aportació preciosa al compromís fatigós i apassionant per la justícia, al desenvolupament humà integral i a l’ordenació recta de les realitats humanes, no sols amb un compromís civil, econòmic i polític responsable, sinó també amb el testimoniatge de la seva fe i caritat. L’exclusió de la religió de la vida pública la priva d’un espai vital que obre a la transcendència. Sense aquesta experiència primària resulta difícil orientar la societat cap a principis ètics universals, així com a l’establiment d’ordenaments nacionals i internacionals per tal que els drets i llibertats fonamentals puguin ser reconeguts i realitzats plenament, conforme a allò que s’ha proposat en els objectius de la Declaració Universal dels drets de l’home de 1948, encara avui per desgràcia incomplerts o negats.