6. A les víctimes d’abusos i a les seves famílies
Heu sofert immensament i això m’afligeix en gran manera. Sé que res no pot esborrar el mal que heu suportat. La vostra confiança ha estat traïda i violada la vostra dignitat. Molts de vosaltres han experimentat que quan van tenir el valor suficient per a parlar del que els havia passat, ningú no volia escoltar-los. Aquells que van patir abusos als internats han d’haver sentit que no hi havia manera d’escapar del seu dolor. És comprensible que us sigui difícil perdonar o reconciliar-vos amb l’Església. En nom seu, expresso obertament la vergonya i el remordiment que sentim tots. Al mateix temps, us demano que no perdeu l’esperança. En la comunió amb l’Església és on ens trobem amb la persona de Jesucrist, que va ser, ell mateix, una víctima de la injustícia i del pecat. Com vosaltres, encara porta les ferides del seu sofriment injust. Ell entén la profunditat del vostre dolor i la persistència del seu efecte en les vostres vides i les vostres relacions amb els altres, incloent la vostra relació amb l’Església.
Sé que a alguns de vosaltres els resulta difícil fins i tot entrar en una església després del que ha passat. Això no obstant, les ferides de Crist, transformades pel seu sofriment redemptor, són els instruments que han trencat el poder del mal i ens fan renéixer a la vida i l’esperança. Crec fermament en el poder curatiu del seu amor sacrificial -fins i tot en les situacions més fosques i desesperades- que allibera i porta la promesa d’un nou començament.
En dirigir-me a vosaltres com un pastor, preocupat pel benestar de tots els fills de Déu, us demano humilment que reflexioneu sobre el que he dit. Prego que, acostant-vos a Crist i participant en la vida de la seva Església -una Església purificada per la penitència i renovada en la caritat pastoral- pugueu descobrir novament l’amor infinit de Crist per cadascun de vosaltres. Estic segur que d’aquesta manera sereu capaç de trobar reconciliació, profunda curació interior i pau.
Sé que a alguns de vosaltres els resulta difícil fins i tot entrar en una església després del que ha passat. Això no obstant, les ferides de Crist, transformades pel seu sofriment redemptor, són els instruments que han trencat el poder del mal i ens fan renéixer a la vida i l’esperança. Crec fermament en el poder curatiu del seu amor sacrificial -fins i tot en les situacions més fosques i desesperades- que allibera i porta la promesa d’un nou començament.
En dirigir-me a vosaltres com un pastor, preocupat pel benestar de tots els fills de Déu, us demano humilment que reflexioneu sobre el que he dit. Prego que, acostant-vos a Crist i participant en la vida de la seva Església -una Església purificada per la penitència i renovada en la caritat pastoral- pugueu descobrir novament l’amor infinit de Crist per cadascun de vosaltres. Estic segur que d’aquesta manera sereu capaç de trobar reconciliació, profunda curació interior i pau.