4. En les últimes dècades, però, l’Església en el vostre país ha hagut d’enfrontar-se a nous i greus reptes per a la fe produïts per la ràpida transformació i secularització de la societat irlandesa. El canvi social ha estat molt ràpid i sovint ha repercutit adversament en la tradicional adhesió de les persones als ensenyaments i valors catòlics. Així mateix, les pràctiques sacramentals i devocionals que sustenten la fe i la fan créixer, així com la confessió freqüent, la pregària diària i els recessos anuals es van deixar, ben sovint, de banda.
També va ser significativa en aquest període la tendència, fins i tot per part dels sacerdots i religiosos, a adoptar formes de pensament i de judici de la realitat secular sense referència suficient a l’evangeli. El programa de renovació proposat pel concili Vaticà II va ser a vegades mal entès i, a més, a la llum dels profunds canvis socials que s’esdevenien, no era gens fàcil discernir la millor manera de realitzar-lo. En particular, va haver-hi una tendència, motivada per bones intencions, però equivocada, d’evitar els enfocaments penals de les situacions canònicament irregulars. En aquest context general hem de mirar d’entendre l’inquietant problema d’abús sexual de nens, que ha contribuït no poc al debilitament de la fe i a la pèrdua de respecte per l’Església i els seus ensenyaments.
Només examinant atentament els nombrosos elements que han donat lloc a la crisi actual és possible efectuar un diagnòstic clar de les causes i trobar les solucions eficaces. Certament, entre els factors que hi han contribuït, podem enumerar: els procediments inadequats per a determinar la idoneïtat dels candidats al sacerdoci i a la vida religiosa, la insuficient formació humana, moral, intel•lectual i espiritual als seminaris i noviciats, la tendència de la societat a afavorir el clergat i altres figures d’autoritat i una preocupació fora de lloc pel bon nom de l’Església i per a evitar escàndols, el resultat de la qual va ser la falta d’aplicació de les penes canòniques en vigor i de la salvaguarda de la dignitat de cada persona. Cal una acció urgent per a contrarestar aquests factors que han tingut conseqüències tan tràgiques per a la vida de les víctimes i les seves famílies i han enfosquit tant la llum de l’evangeli, com no ho havien fet segles de persecució.
També va ser significativa en aquest període la tendència, fins i tot per part dels sacerdots i religiosos, a adoptar formes de pensament i de judici de la realitat secular sense referència suficient a l’evangeli. El programa de renovació proposat pel concili Vaticà II va ser a vegades mal entès i, a més, a la llum dels profunds canvis socials que s’esdevenien, no era gens fàcil discernir la millor manera de realitzar-lo. En particular, va haver-hi una tendència, motivada per bones intencions, però equivocada, d’evitar els enfocaments penals de les situacions canònicament irregulars. En aquest context general hem de mirar d’entendre l’inquietant problema d’abús sexual de nens, que ha contribuït no poc al debilitament de la fe i a la pèrdua de respecte per l’Església i els seus ensenyaments.
Només examinant atentament els nombrosos elements que han donat lloc a la crisi actual és possible efectuar un diagnòstic clar de les causes i trobar les solucions eficaces. Certament, entre els factors que hi han contribuït, podem enumerar: els procediments inadequats per a determinar la idoneïtat dels candidats al sacerdoci i a la vida religiosa, la insuficient formació humana, moral, intel•lectual i espiritual als seminaris i noviciats, la tendència de la societat a afavorir el clergat i altres figures d’autoritat i una preocupació fora de lloc pel bon nom de l’Església i per a evitar escàndols, el resultat de la qual va ser la falta d’aplicació de les penes canòniques en vigor i de la salvaguarda de la dignitat de cada persona. Cal una acció urgent per a contrarestar aquests factors que han tingut conseqüències tan tràgiques per a la vida de les víctimes i les seves famílies i han enfosquit tant la llum de l’evangeli, com no ho havien fet segles de persecució.
