3. Al llarg de la història, els catòlics irlandesos han demostrat ser, tant a la seva pàtria com fora, una força motriu del bé. Monjos celtes com sant Columbà van difondre l’evangeli a Europa occidental i van assentar les bases de la cultura monàstica medieval. Els ideals de santedat, caritat i saviesa transcendent, nascuts de la fe cristiana, van quedar plasmats en la construcció d’esglésies i monestirs i en la creació d’escoles, biblioteques i hospitals, que van contribuir a consolidar la identitat espiritual d’Europa. Aquells missioners irlandesos devien la seva força i la seva inspiració a la fermesa de la fe que tenien, al fort lideratge i a la rectitud moral de l’Església a la seva terra natal.
A partir del segle XVI, els catòlics d’Irlanda van passar un llarg període de persecució, durant el qual van lluitar per a mantenir viva la flama de la fe en circumstàncies difícils i perilloses. Sant Oliver Plunkett, màrtir i arquebisbe d’Armagh, és l’exemple més famós d’una multitud de valerosos fills i filles d’Irlanda disposats a donar la vida per la fidelitat a l’evangeli. Després de l’emancipació catòlica, l’Església va ser lliure novament per a tornar a créixer. Les famílies i una infinitat de persones que havien conservat la fe en el moment de la prova es van convertir en l’espurna d’un gran renaixement del catolicisme irlandès en el segle XIX. L’Església escolaritzava, especialment els pobres, la qual cosa va suposar una important contribució a la societat irlandesa. Entre els fruits de les noves escoles catòliques es compta l’augment de les vocacions: generacions de sacerdots missioners, germanes i germans, van deixar la seva pàtria per a servir a tots els continents, sobretot al món de parla anglesa. Eren excepcionals, no sols per la vastitud del seu nombre, sinó també per la força de la fe i la solidesa del seu compromís pastoral. Moltes diòcesis, especialment a l’Àfrica, a Amèrica i a Austràlia, s’han beneficiat de la presència de clergues i religiosos irlandesos que van predicar l’evangeli i van fundar parròquies, escoles i universitats, clíniques i hospitals, obertes tant als catòlics, com a la resta de la societat, prestant una atenció particular a les necessitats dels pobres.
A gairebé totes les famílies irlandeses hi ha hagut sempre algú -un fill o una filla, una tia o un oncle- que va donar la seva vida a l’Església. Amb raó, les famílies irlandeses tenen un gran respecte i afecte pels seus éssers estimats que van dedicar la vida a Crist, compartint el do de la fe amb els altres i traduint-la en accions servint amb amor Déu i el proïsme.
A partir del segle XVI, els catòlics d’Irlanda van passar un llarg període de persecució, durant el qual van lluitar per a mantenir viva la flama de la fe en circumstàncies difícils i perilloses. Sant Oliver Plunkett, màrtir i arquebisbe d’Armagh, és l’exemple més famós d’una multitud de valerosos fills i filles d’Irlanda disposats a donar la vida per la fidelitat a l’evangeli. Després de l’emancipació catòlica, l’Església va ser lliure novament per a tornar a créixer. Les famílies i una infinitat de persones que havien conservat la fe en el moment de la prova es van convertir en l’espurna d’un gran renaixement del catolicisme irlandès en el segle XIX. L’Església escolaritzava, especialment els pobres, la qual cosa va suposar una important contribució a la societat irlandesa. Entre els fruits de les noves escoles catòliques es compta l’augment de les vocacions: generacions de sacerdots missioners, germanes i germans, van deixar la seva pàtria per a servir a tots els continents, sobretot al món de parla anglesa. Eren excepcionals, no sols per la vastitud del seu nombre, sinó també per la força de la fe i la solidesa del seu compromís pastoral. Moltes diòcesis, especialment a l’Àfrica, a Amèrica i a Austràlia, s’han beneficiat de la presència de clergues i religiosos irlandesos que van predicar l’evangeli i van fundar parròquies, escoles i universitats, clíniques i hospitals, obertes tant als catòlics, com a la resta de la societat, prestant una atenció particular a les necessitats dels pobres.
A gairebé totes les famílies irlandeses hi ha hagut sempre algú -un fill o una filla, una tia o un oncle- que va donar la seva vida a l’Església. Amb raó, les famílies irlandeses tenen un gran respecte i afecte pels seus éssers estimats que van dedicar la vida a Crist, compartint el do de la fe amb els altres i traduint-la en accions servint amb amor Déu i el proïsme.
