14. Voldria proposar, a més, algunes mesures concretes per a abordar la situació
Al final de la meva reunió amb els bisbes d’Irlanda, els vaig demanar que la Quaresma d’aquest any es considerés un temps de pregària per a l’efusió de la misericòrdia de Déu i dels dons de santedat i fortalesa de l’Esperit Sant sobre l’Església en el vostre país. Ara us invito a tots a oferir durant un any, des d’ara fins a la Pasqua de 2011, la penitència dels divendres per a aquest fi. Us demano que oferiu el dejuni, les pregàries, la lectura de la Sagrada Escriptura i les obres de misericòrdia per la gràcia de la curació i la renovació de l’Església a Irlanda. Us animo a redescobrir el sagrament de la reconciliació i a utilitzar amb més freqüència el poder transformador de la seva gràcia.
Cal prestar també especial atenció a l’adoració eucarística, i en cada diòcesi hi ha d’haver esglésies o capelles específicament dedicades a això. Demano a les parròquies, seminaris, cases religioses i monestirs que organitzin períodes d’adoració eucarística, perquè tots tinguin l’oportunitat de participar-hi. Mitjançant l’oració fervent davant la presència real del Senyor, podeu complir la reparació pels pecats d’abusos que han causat tant de mal, i, al mateix temps, implorar la gràcia d’una força renovada i un sentit més profund de missió per part de tots els bisbes, sacerdots, religiosos i fidels.
Estic segur que aquest programa conduirà a un renaixement de l’Església a Irlanda en la plenitud de la veritat de Déu, perquè la veritat ens fa lliures (cf. Jn 8,32).
A més, després d’haver pregat i consultat sobre el tema, tinc la intenció de convocar una visita apostòlica a algunes diòcesis d’Irlanda, així com als seminaris i congregacions religioses. La visita té per objecte ajudar l’Església local en el seu camí de renovació i s’establirà en cooperació amb les oficines competents de la cúria romana i de la Conferència Episcopal Irlandesa. Els detalls s’anunciaran en el moment oportú.
També proposo que es convoqui una missió a nivell nacional per a tots els bisbes, sacerdots i religiosos. Espero que, gràcies als coneixements de predicadors experts i organitzadors de recessos a Irlanda i en altres llocs, mitjançant la revisió dels documents conciliars, els ritus litúrgics de l’ordenació i professió i els recents ensenyaments pontificis, arribeu a una valoració més profunda de les vostres vocacions, a fi de redescobrir les arrels de la vostra fe en Jesucrist i de beure a fons en les fonts d’aigua viva que us ofereix a través de la seva Església.
En aquest any dedicat als sacerdots us proposo de manera especial la figura de sant Joan Maria Vianney, que tenia una rica comprensió del misteri del sacerdoci. «El sacerdot» -va escriure- «té la clau dels tresors dels cels: és el qui obre la porta, és el majordorm del bon Déu, l’administrador dels seus béns.» El Rector d’Ars va entendre perfectament la gran benedicció que suposa per a una comunitat un sacerdot bo i sant: «Un bon pastor, un pastor conforme al cor de Déu és el tresor més gran que Déu pot donar a una parròquia i un dels dons de la misericòrdia divina més preciosos.» Que per la intercessió de sant Joan Maria Vianney es revitalitzi el sacerdoci a Irlanda i tota l’Església d’Irlanda creixi en l’estima del gran do del ministeri sacerdotal.
Aprofito aquesta oportunitat per a donar les gràcies anticipadament a tots aquells que ja estan dedicats a la tasca d’organitzar la visita apostòlica i la missió, així com als molts homes i dones de tot Irlanda que ja estan treballant per a protegir els nens en els ambients eclesials. Des del moment que es va començar a entendre plenament la gravetat i la magnitud del problema dels abusos sexuals de nens en institucions catòliques, l’Església ha dut a terme una quantitat immensa de treball en moltes parts del món per a fer-hi front i posar-hi remei. Si bé no s’ha d’escatimar cap esforç per a millorar i actualitzar els procediments existents, m’anima el fet que les pràctiques vigents de tutela, adoptades per les Esglésies locals, es considerin en algunes parts del món un model per a altres institucions.
Vull concloure aquesta carta amb una Oració especial per l’Església a Irlanda, que us deixo amb l’atenció que un pare presta als seus fills i l’afecte d’un cristià com vosaltres, escandalitzat i ferit pel que ha ocorregut a la nostra estimada Església. Quan reseu aquesta pregària en les vostres famílies, parròquies i comunitats, la Santíssima Mare de Déu us protegirà i guiarà a cadascun de vosaltres a una unió més estreta amb el seu Fill, crucificat i ressuscitat. Amb gran afecte i confiança indestructible en les promeses de Déu, us imparteixo a tots la meva benedicció apostòlica com a penyora de fortalesa i pau en el Senyor.
Cal prestar també especial atenció a l’adoració eucarística, i en cada diòcesi hi ha d’haver esglésies o capelles específicament dedicades a això. Demano a les parròquies, seminaris, cases religioses i monestirs que organitzin períodes d’adoració eucarística, perquè tots tinguin l’oportunitat de participar-hi. Mitjançant l’oració fervent davant la presència real del Senyor, podeu complir la reparació pels pecats d’abusos que han causat tant de mal, i, al mateix temps, implorar la gràcia d’una força renovada i un sentit més profund de missió per part de tots els bisbes, sacerdots, religiosos i fidels.
Estic segur que aquest programa conduirà a un renaixement de l’Església a Irlanda en la plenitud de la veritat de Déu, perquè la veritat ens fa lliures (cf. Jn 8,32).
A més, després d’haver pregat i consultat sobre el tema, tinc la intenció de convocar una visita apostòlica a algunes diòcesis d’Irlanda, així com als seminaris i congregacions religioses. La visita té per objecte ajudar l’Església local en el seu camí de renovació i s’establirà en cooperació amb les oficines competents de la cúria romana i de la Conferència Episcopal Irlandesa. Els detalls s’anunciaran en el moment oportú.
També proposo que es convoqui una missió a nivell nacional per a tots els bisbes, sacerdots i religiosos. Espero que, gràcies als coneixements de predicadors experts i organitzadors de recessos a Irlanda i en altres llocs, mitjançant la revisió dels documents conciliars, els ritus litúrgics de l’ordenació i professió i els recents ensenyaments pontificis, arribeu a una valoració més profunda de les vostres vocacions, a fi de redescobrir les arrels de la vostra fe en Jesucrist i de beure a fons en les fonts d’aigua viva que us ofereix a través de la seva Església.
En aquest any dedicat als sacerdots us proposo de manera especial la figura de sant Joan Maria Vianney, que tenia una rica comprensió del misteri del sacerdoci. «El sacerdot» -va escriure- «té la clau dels tresors dels cels: és el qui obre la porta, és el majordorm del bon Déu, l’administrador dels seus béns.» El Rector d’Ars va entendre perfectament la gran benedicció que suposa per a una comunitat un sacerdot bo i sant: «Un bon pastor, un pastor conforme al cor de Déu és el tresor més gran que Déu pot donar a una parròquia i un dels dons de la misericòrdia divina més preciosos.» Que per la intercessió de sant Joan Maria Vianney es revitalitzi el sacerdoci a Irlanda i tota l’Església d’Irlanda creixi en l’estima del gran do del ministeri sacerdotal.
Aprofito aquesta oportunitat per a donar les gràcies anticipadament a tots aquells que ja estan dedicats a la tasca d’organitzar la visita apostòlica i la missió, així com als molts homes i dones de tot Irlanda que ja estan treballant per a protegir els nens en els ambients eclesials. Des del moment que es va començar a entendre plenament la gravetat i la magnitud del problema dels abusos sexuals de nens en institucions catòliques, l’Església ha dut a terme una quantitat immensa de treball en moltes parts del món per a fer-hi front i posar-hi remei. Si bé no s’ha d’escatimar cap esforç per a millorar i actualitzar els procediments existents, m’anima el fet que les pràctiques vigents de tutela, adoptades per les Esglésies locals, es considerin en algunes parts del món un model per a altres institucions.
Vull concloure aquesta carta amb una Oració especial per l’Església a Irlanda, que us deixo amb l’atenció que un pare presta als seus fills i l’afecte d’un cristià com vosaltres, escandalitzat i ferit pel que ha ocorregut a la nostra estimada Església. Quan reseu aquesta pregària en les vostres famílies, parròquies i comunitats, la Santíssima Mare de Déu us protegirà i guiarà a cadascun de vosaltres a una unió més estreta amb el seu Fill, crucificat i ressuscitat. Amb gran afecte i confiança indestructible en les promeses de Déu, us imparteixo a tots la meva benedicció apostòlica com a penyora de fortalesa i pau en el Senyor.
Vaticà, 19 de març de 2010, Solemnitat de Sant Josep.
Benet PP XVI