11. Als meus germans, els bisbes
No es pot negar que alguns de vosaltres i dels vostres predecessors han fracassat, a vegades lamentablement, a l’hora d’aplicar les normes, codificades des de fa molt de temps, del dret canònic sobre els delictes d’abusos de nens. S’han comès greus errors en la resposta a les acusacions. Reconec que era molt difícil comprendre la magnitud i la complexitat del problema, obtenir informació fiable i prendre decisions adequades en funció dels parers contradictoris dels experts. Això no obstant, cal reconèixer que es van cometre greus errors de judici i que hi va haver una mala direcció. Tot això ha soscavat greument la vostra credibilitat i eficàcia. Aprecio els esforços duts a terme per a posar remei als errors del passat i per a garantir que no tornin a ocórrer. A més d’aplicar plenament les normes del dret canònic concernents als casos d’abusos de nens, continueu cooperant amb les autoritats civils en l’àmbit de la seva competència. Està clar que els superiors religiosos han de fer el mateix. També ells van participar en les recents reunions a Roma amb el propòsit d’establir un enfocament clar i coherent d’aquestes qüestions. És imperatiu que les normes de l’Església d’Irlanda per a la salvaguarda dels nens siguin constantment revisades i actualitzades i que s’apliquin plenament i imparcialment, de conformitat amb el dret canònic.
Només una acció decisiva duta a terme amb total honestedat i transparència restablirà el respecte i l’afecte del poble irlandès per l’Església a la qual hem consagrat les nostres vides. Cal començar, en primer lloc, pel vostre examen de consciència personal, la purificació interna i la renovació espiritual. El poble d’Irlanda, amb raó, espera que sigueu homes de Déu, que sigueu sants, que visqueu amb senzillesa i cerqueu dia rere de dia la conversió personal. Per a ells, en paraules de sant Agustí, sou un bisbe, i això no obstant, amb ells esteu cridats a ser un deixeble de Crist (cf. Sermó 340, 1). Us exhorto a renovar el vostre sentit de responsabilitat davant Déu, per a créixer en solidaritat amb el vostre poble i aprofundir la vostra atenció pastoral amb tots els membres del vostre ramat. En particular, preocupeu-vos de la vida espiritual i moral de cadascun dels vostres sacerdots. Serviu-los d’exemple amb la vostra vida, estigueu a prop d’ells, escolteu les seves preocupacions, oferiu-los coratge en aquest moment de dificultat i alimenteu la flama del seu amor per Crist i el seu compromís al servei dels seus germans i germanes.
Així mateix, cal encoratjar els laics a exercir el paper que els correspon en la vida de l’Església. Assegureu-vos de la seva formació perquè puguin, articuladament i convincentment, donar raó de l’evangeli enmig de la societat moderna (cf. 1Pe 3,15), i cooperin més plenament en la vida i missió de l’Església. Això, al seu torn, us ajudarà a tornar a ser guies i testimonis creïbles de la veritat redemptora de Crist.
Només una acció decisiva duta a terme amb total honestedat i transparència restablirà el respecte i l’afecte del poble irlandès per l’Església a la qual hem consagrat les nostres vides. Cal començar, en primer lloc, pel vostre examen de consciència personal, la purificació interna i la renovació espiritual. El poble d’Irlanda, amb raó, espera que sigueu homes de Déu, que sigueu sants, que visqueu amb senzillesa i cerqueu dia rere de dia la conversió personal. Per a ells, en paraules de sant Agustí, sou un bisbe, i això no obstant, amb ells esteu cridats a ser un deixeble de Crist (cf. Sermó 340, 1). Us exhorto a renovar el vostre sentit de responsabilitat davant Déu, per a créixer en solidaritat amb el vostre poble i aprofundir la vostra atenció pastoral amb tots els membres del vostre ramat. En particular, preocupeu-vos de la vida espiritual i moral de cadascun dels vostres sacerdots. Serviu-los d’exemple amb la vostra vida, estigueu a prop d’ells, escolteu les seves preocupacions, oferiu-los coratge en aquest moment de dificultat i alimenteu la flama del seu amor per Crist i el seu compromís al servei dels seus germans i germanes.
Així mateix, cal encoratjar els laics a exercir el paper que els correspon en la vida de l’Església. Assegureu-vos de la seva formació perquè puguin, articuladament i convincentment, donar raó de l’evangeli enmig de la societat moderna (cf. 1Pe 3,15), i cooperin més plenament en la vida i missió de l’Església. Això, al seu torn, us ajudarà a tornar a ser guies i testimonis creïbles de la veritat redemptora de Crist.
