El seu exemple em porta a posar en relleu els àmbits de col•laboració en què s’ha de donar cada vegada més cabuda als laics, amb els quals els preveres formen un únic poble sacerdotal i enmig dels quals, en virtut del sacerdoci ministerial, són posats “per portar tots a la unitat de l’amor: ‘estimant-se mútuament amb amor fratern, rivalitzant en l’estima mútua’ (Rm 12, 10)”. En aquest context, cal tenir en compte l’encarida recomanació del Concili Vaticà II als preveres de “reconèixer sincerament i promoure la dignitat dels laics i la funció que tenen com a pròpia en la missió de l’Església… Han d’escoltar de bona gana els laics, tenint fraternalment en compte els desitjos i reconeixent l’experiència i competència en els diversos camps de l’activitat humana, per poder reconèixer junt amb ells els signes dels temps”.
El sant rector d’Ars ensenyava els seus parroquians sobretot amb el testimoniatge de la vida. Del seu exemple aprenien els fidels a pregar, acudint amb gust al sagrari per fer una visita a Jesús Eucaristia. “No cal parlar gaire per pregar bé”, els ensenyava el Rector d’Ars. “Sabem que Jesús hi és, al sagrari: obrim-li el cor, alegrem-nos de la seva presència. Aquesta és la millor oració”. I els persuadia: “Veniu a combregar, fills meus, veniu on Jesús. Veniu a viure d’Ell per poder viure amb Ell…”. “És veritat que no en sou dignes, però ho necessiteu”. Aquesta educació dels fidels en la presència eucarística i en la comunió era particularment eficaç quan el veien celebrar el Sant Sacrifici de la Missa. Els qui hi assistien deien que “no es podia trobar una figura que expressés millor l’adoració… Contemplava l’hòstia amb amor”. Els deia: “Totes les bones obres juntes no són comparables al Sacrifici de la Missa, perquè són obres d’homes, mentre la Santa Missa és obra de Déu”. Estava convençut que tot el fervor en la vida d’un sacerdot depenia de la Missa: “La causa de la relaxació del sacerdot és que negligeix la Missa. Déu meu, quina llàstima el sacerdot que celebra com si estigués fent quelcom ordinari!”. Sempre que celebrava, tenia el costum d’oferir també la pròpia vida com a sacrifici: “Com aprofita un sacerdot en oferir-se a Déu en sacrifici tots els matins!”.
