Va arribar a Ars, un poble petit de 230 habitants, advertit pel Bisbe sobre la precària situació religiosa: “No hi ha gaire amor de Déu en aquesta parròquia; vostè el posarà”. Bé sabia ell que hauria d’encarnar la presència de Crist donant testimoniatge de la tendresa de la salvació: “Déu meu, concedeix-me la conversió de la meva parròquia; accepto patir tot el que vulguis durant tota la meva vida”. Amb aquesta oració hi va començar la missió. El sant rector d’Ars s’hi va dedicar a la conversió de la seva parròquia amb totes les seves forces, insistint per sobre de tot en la formació cristiana del poble que li havia estat confiat.
Estimats germans en el Sacerdoci, demanem al Senyor Jesús la gràcia d’aprendre també nosaltres el mètode pastoral de sant Joan Maria Vianney. En primer lloc, la seva total identificació amb el propi ministeri. En Jesús, Persona i Missió tendeixen a coincidir: tota la seva obra salvífica era i és expressió del seu “Jo filial”, que està davant el Pare, des de tota l’eternitat, en actitud d’amorosa submissió a la seva voluntat. De manera anàloga i amb tota humilitat, també el sacerdot ha d’aspirar a aquesta identificació. Encara que no es pot oblidar que l’eficàcia substancial del ministeri no depèn de la santedat del ministre, tampoc no es pot deixar de costat l’extraordinària fecunditat que es deriva de la confluència de la santedat objectiva del ministeri amb la subjectiva del ministre. El Rector d’Ars va emprendre tot seguit aquesta humil i pacient tasca d’harmonitzar la seva vida com a ministre amb la santedat del ministeri confiat, “vivint” fins i tot materialment a la seva Església parroquial: “Quan va arribar, va considerar l’Església com a casa seva… Entrava a l’Església abans de l’aurora i no en sortia fins després de l’Àngelus de la tarda. Si algun tenia necessitat d’ell, allí el podia trobar”, hom llegeix en la seva primera biografia.
L’exageració devota del piadós hagiògraf no ens ha de fer perdre de vista que el sant rector d’Ars també va saber “fer-se present” en tot el territori de la parròquia: visitava sistemàticament els malalts i les famílies; organitzava missions populars i festes patronals; recollia i administrava diners per a les obres de caritat i per a les missions; guarnia l’església i la dotava d’ornaments sacerdotals; s’ocupava de les nenes orfes de la “Providence” (un institut que va fundar) i de les seves formadores; s’interessava per l’educació dels nens; fundava germandats i cridava els laics a col•laborar amb ell.