Carta del Papa Benet XVI adreçada als Preveres d’arreu del món amb motiu de l’Any Sacerdotal

 

Va arribar a Ars, un poble petit de 230 habitants, advertit pel Bisbe sobre la precària situació religiosa: “No hi ha gaire amor de Déu en aquesta parròquia; vostè el posarà”. Bé sabia ell que hauria d’encarnar la presència de Crist donant testimoniatge de la tendresa de la salvació: “Déu meu, concedeix-me la conversió de la meva parròquia; accepto patir tot el que vulguis durant tota la meva vida”. Amb aquesta oració hi va començar la missió. El sant rector d’Ars s’hi va dedicar a la conversió de la seva parròquia amb totes les seves forces, insistint per sobre de tot en la formació cristiana del poble que li havia estat confiat.

Estimats germans en el Sacerdoci, demanem al Senyor Jesús la gràcia d’aprendre també nosaltres el mètode pastoral de sant Joan Maria Vianney. En primer lloc, la seva total identificació amb el propi ministeri. En Jesús, Persona i Missió tendeixen a coincidir: tota la seva obra salvífica era i és expressió del seu “Jo filial”, que està davant el Pare, des de tota l’eternitat, en actitud d’amorosa submissió a la seva voluntat. De manera anàloga i amb tota humilitat, també el sacerdot ha d’aspirar a aquesta identificació. Encara que no es pot oblidar que l’eficàcia substancial del ministeri no depèn de la santedat del ministre, tampoc no es pot deixar de costat l’extraordinària fecunditat que es deriva de la confluència de la santedat objectiva del ministeri amb la subjectiva del ministre. El Rector d’Ars va emprendre tot seguit aquesta humil i pacient tasca d’harmonitzar la seva vida com a ministre amb la santedat del ministeri confiat, “vivint” fins i tot materialment a la seva Església parroquial: “Quan va arribar, va considerar l’Església com a casa seva… Entrava a l’Església abans de l’aurora i no en sortia fins després de l’Àngelus de la tarda. Si algun tenia necessitat d’ell, allí el podia trobar”, hom llegeix en la seva primera biografia.

L’exageració devota del piadós hagiògraf no ens ha de fer perdre de vista que el sant rector d’Ars també va saber “fer-se present” en tot el territori de la parròquia: visitava sistemàticament els malalts i les famílies; organitzava missions populars i festes patronals; recollia i administrava diners per a les obres de caritat i per a les missions; guarnia l’església i la dotava d’ornaments sacerdotals; s’ocupava de les nenes orfes de la “Providence” (un institut que va fundar) i de les seves formadores; s’interessava per l’educació dels nens; fundava germandats i cridava els laics a col•laborar amb ell.

Compartir
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Apòstols de la joia de seguir el Crist
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Hem començat un nou curs pastoral, la catequesi, l’escola, els equips de Càritas parroquial, els grups de pregària, de lectio divina i tantes altres activitats que en les nostres parròquies oferim per a poder
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
L’art d’escoltar música sacra
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

En aquest diumenge compartiré amb vosaltres la prominència de saber escoltar els signes dels temps, saber escoltar els germans i en definitiva fer de l’escolta un art per a créixer com a persones i per suposat
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Aportar vida
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

En començar aquest nou curs us voldria presentar el filòsof Sòcrates, el qual té un principi de coneixement de la veritat a través de la dialèctica que dona llum i vida. Aquest mètode l’anomenem la maièutica
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Amb Maria, naixem de nou
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,
estimat poble andorrà,

A les vigílies de la Festivitat del Naixement de la Benaurada Verge Maria, la nostra Església diocesana es vesteix de festa i es prepara per celebrar la Solemnitat de la Mare de Déu
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Sant Gil, custodi de la creació
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Aquest dilluns celebrarem a la nostra diòcesi, i especialment al Santuari de la Mare de Déu de Núria, la festa litúrgica de Sant Gil. Qui era aquest sant?

L’any 1271 consta que hi havia a la Vall de Núria
next arrow
previous arrow

Darreres Notícies

Agenda