Acabem avui uns dies intensos de pregària de tots els cristians del món, per la cura de la Creació. Un “Temps de la Creació” que va començar l’1 de setembre,
Potser aquestes vivències m’han acostat més a Deu… En comptes de desesperar-me,he pensat: “davant la impotència i les dificultats hi ha dues formes de reaccionar… o anar a lo meu
He viscut el confinament amb la fe molt present. Això m’ha ajudat a viure aquest temps en una actitud de creixement, de continuïtat… està sent un temps per a repensar
Aquest confinament m’ha portat a mirar dintre meu el que faig bé o malament. Dono gràcies al Senyor per ser privilegiada i no faltar-me res. Dono gràcies al Senyor per
El que considero més que l’ajuda pròpiament dita és que ho he pres en part com una prova de fe. Malgrat moments de cert o neguit o por, he cercat
Aquesta situació de confinament que ens ha portat la pandèmcia del COVID19, m’ha fet adonar-me de la fragilitat i la vulnerabilitat de les persones… una vulnerabilitat que se supera, amb
Per a mi, el confinament viscut des de la fe, és el lloc adequat per anar descobrint el sentit profund d’aquesta nova realitat. Paradoxalment, realitat comunitària i universal, que estem
La meva fe m’ha ajudat a trobar forçes per aixecar-me cada dia amb energia, alegria i optimisme malgrat els contratemps, que no son pocs… També m’ha ajudat a il·lusionar-me en
Jo visc la meva fe amb una certa confusió. Em pregunto on és Déu darrere aquesta desgràcia? Sempre demano tenir més fe per entendre-ho. Em tranquilitza una mica veure com
La situació que ara estem vivint és la que, per primera vegada a la meva vida, m’està portant a fer una seriosa reflexió. Una reflexió del poc que hem valorat
