Per a mi, el confinament viscut des de la fe, és el lloc adequat per anar descobrint el sentit profund d’aquesta nova realitat. Paradoxalment, realitat comunitària i universal, que estem cridats a viure des del respecte al distanciament físic del proïsme. El proïsme se’m revela com algú estretament vinculat a mi en quant possibilitat de Vida. Jesús ens parla sovint de l’amor fratern, que neix de la font del seu amor on tots som u en Ell i Ell en el Pare. Aquesta nova realitat, per a mi, és imatge de com tots, encara que distants, en la unió de voluntats trobem la vida. I en dono gràcies a tots.