El que considero més que l’ajuda pròpiament dita és que ho he pres en part com una prova de fe. Malgrat moments de cert o neguit o por, he cercat amb la pregària la serenor que se presuposa que ens dona la fe. He interioritzat més el missatge de Déu i la paraula de Jesús. Copsar i viure la veritable petitesa de l’home en una situació que humilia a tothom: rics, pobres, famosos, pobres… En certa manera el confinament és com passar de la teoria a la pràctica en el sentit més profund del coneixement interior i la visió que tenim vers Déu. No obstant, cal dir que la prova més gran és per als infectats, malalts i familiars. En tot cas la fe et fa veure la creu com a símbol de patiment però també de victòria.
