Estimats germans i germanes,
1. Cada any, la Quaresma ens ofereix una ocasió providencial per a aprofundir en el sentit i el valor de ser cristians, i ens estimula a descobrir novament la misericòrdia de Déu perquè també nosaltres arribem a ser més misericordiosos amb els nostres germans. En el temps quaresmal l’Església es preocupa de proposar alguns compromisos específics que acompanyin concretament els fidels en aquest procés de renovació interior: aquests compromisos són la pregària, el dejuni i l’almoina. Aquest any, en el meu acostumat missatge quaresmal, vull reflexionar sobre la pràctica de l’almoina, que representa una manera concreta d’ajudar els necessitats i, al mateix temps, un exercici ascètic per alliberar-se de l’afició als béns terrenals. Com n’és, de forta, la seducció de les riqueses materials, i com n’ha de ser, de contundent, la nostra decisió de no idolatrar-les. Ho afirma Jesús de manera peremptòria: «No podeu servir alhora Déu i el diner» (Lc 16,13).
L’almoina ens ajuda a vèncer aquesta temptació constant, educant-nos a socórrer el proïsme en les seves necessitats i a compartir amb els altres el que tenim gràcies a la bondat divina. Les col·lectes especials en favor dels pobres, que per Quaresma es fan a moltes parts del món, tenen aquesta finalitat. D’aquesta manera, a la purificació interior s’hi afegeix un gest de comunió eclesial, com passava en l’Església primitiva. Sant Pau en parla en les seves cartes sobre la col·lecta en favor de la comunitat de Jerusalem (cf. 2Co 8,4-7; Rm 15,25-27).
