4. Invitant-nos a considerar l’almoina amb una mirada més profunda, que transcendeixi la dimensió purament material, l’Escriptura ens ensenya que hi ha més felicitat a donar que a rebre (Ac 20,35). Quan actuem amb amor expressem la veritat del nostre ésser: en efecte, no hem estat creats per a nosaltres mateixos, sinó per a Déu i per als germans (cf. 2Co 5,15). Cada vegada que per amor a Déu compartim els nostres béns amb el proïsme necessitat experimentem que la plenitud de vida ve de l’amor i ho recuperem tot com a benedicció en forma de pau, de satisfacció interior i d’alegria. El Pare celestial recompensa les nostres almoines amb la seva alegria. I encara més: sant Pere cita entre els fruits espirituals de l’almoina el perdó dels pecats. «L’amor» -escriu- «cobreix una multitud de pecats» (1Pe 4,8). Com sovint ho repeteix la litúrgia quaresmal, Déu ens ofereix, als pecadors, la possibilitat de ser perdonats. El fet de compartir amb els pobres el que tenim ens disposa a rebre aquest do. En aquest moment penso en els qui senten el pes del mal que han fet i, precisament per això, se senten lluny de Déu, temorosos i gairebé incapaços de recórrer a ell. L’almoina, pel fet d’acostar-nos als altres, ens acosta a Déu i pot convertir-se en un instrument d’autèntica conversió i reconciliació amb ell i amb els germans.
