[1] Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció Donum vitæ, sobre el respecte de la vida humana naixent i la dignitat de la procreació (22 de febrer de 1987): aas 80 (1988), 70-102.
[2] Joan Pau ii, Carta encíclica Veritatis splendor, sobre algunes qüestions fonamentals de l’ensenyament moral de l’Església (6 d’agost de 1993): aas 85 (1993), 1133-1228.
[3] Joan Pau ii, Carta encíclica Evangelium vitæ, sobre el valor i el caràcter inviolable de la vida humana (25 de març de 1995): aas 87 (1995), 401-522.
[4] Joan Pau ii, Discurs als participants en la VII Assemblea de l’Acadèmia Pontifícia per a la Vida (3 de març de 2001), n. 3: aas 93 (2001), 446.
[5] Cf. Joan Pau ii, Carta encíclica Fides et ratio, sobre les relacions entre fe i raó (14 de setembre de 1998), n. 1: aas 91 (1999), 5.
[6] Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció Donum vitæ, i, 1: aas 80 (1988), 79.
[7] Com va recordar Benet xvi, els drets humans, en particular el dret a la vida de cada ésser humà, «es basen en la llei natural inscrita en el cor de l’home i present en les diferents cultures i civilitzacions». «Arrencar els drets humans d’aquest context significaria restringir el seu àmbit i cedir a una concepció relativista segons la qual el sentit i la interpretació dels drets podrien variar, negant la seva universalitat en nom dels diferents contextos culturals, polítics, socials i fins i tot religiosos. Així doncs, no s’ha de permetre que aquesta vasta varietat de punts de vista enfosqueixi no sols el fet que els drets són universals, sinó que també ho és la persona humana, subjecte d’aquests drets» (Discurs a l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides, 18 d’abril de 2008: aas 100 [2008], 334).
[8] Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció Donum vitæ, i, 1: aas 80 (1988), 78-79.
[9] Ibid., ii, a, 1: l.c., 87.
[10] Pau vi, Carta encíclica Humanæ vitæ (25 de juliol de 1968), n. 8: aas 60 (1968), 485-486.
[11] Benet xvi, Discurs als participants en el Congrés Internacional promogut per la Universitat Pontifícia Lateranense, en el 40è aniversari del la carta encíclica Humanæ vitæ (10 de maig de 2008): L’Osservatore Romano, 11 de maig de 2008, p. 1; cf. Joan xxiii, Carta encíclica Mater et magistra (15 de maig de 1961), iii: aas 53 (1961), 447.
[12] Concili ecumènic Vaticà ii, Constitució pastoral Gaudium et spes, n. 22.
[13] Cf. Joan Pau ii, Carta encíclica Evangelium vitæ, n. 37-38: aas 87 (1995), 442-444.
[14] Joan Pau ii, Carta encíclica Veritatis splendor, n. 45: aas 85 (1993), 1169.
[15] Benet xvi, Discurs als participants en l’Assemblea general de l’Acadèmia Pontifícia per a la Vida i en el Congrés internacional sobre el tema «L’embrió humà en la fase de preimplantació» (27 de febrer de 2006): aas 98 (2006), 264.
[16] Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció Donum vitæ, Introducció, 3: aas 80 (1988), 75.
[17] Joan Pau ii, Exhortació apostòlica Familiaris consortio, sobre la missió de la família cristiana en el món actual (22 de novembre de 1981), n. 19: aas 74 (1982), 101-102.
[18] Cf. Concili ecumènic Vaticà ii, Declaració Dignitatis humanæ, n. 14.
[19] Cf. Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció Donum vitæ, ii, a, 1: aas 80 (1988), 87.
[20] Ibid., ii, b, 4: l.c., 92.
[21] Ibid., Introducció, 3: l.c., 75.
[22] Sota el nom de fecundació o procreació artificial heteròloga s’entenen «les tècniques ordenades a obtenir artificialment una concepció humana, a partir de gàmetes procedents d’almenys un donador diferent dels esposos units en matrimoni» (ibid. [**], ii: l.c., 86).
[23] Sota el nom de fecundació o procreació artificial homòloga s’entén «la tècnica dirigida a aconseguir la concepció humana a partir dels gàmetes de dos esposos units en matrimoni» (ibid. [***]).
[24] Ibid., ii, b, 7: l.c., 96; cf. Pius xii, Discurs als participants en el IV Congrés Internacional de Metges Catòlics (29 de setembre de 1949): aas 41 (1949), 560.
[25] Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció Donum vitæ, ii, b, 6: l.c., 94.
[26] Cf. ibid., ii: l.c., 86.
[27] Actualment, fins i tot en els centres més importants de fecundació artificial, el nombre d’embrions sacrificats és superior al 80%.
[28] Joan Pau ii, Carta encíclica Evangelium vitæ, n. 14: aas 87 (1995), 416.
[29] Cf. Pius xii, Discurs als participants en el II Congrés mundial de Nàpols sobre fecunditat i esterilitat humana (19 de maig de 1956): aas 48 (1956), 470; Pau vi, Carta encíclica Humanæ vitæ, n. 12: aas 60 (1968), 488-489; Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció Donum vitæ, ii, b, 4-5: aas 80 (1988), 90-94.
[30] Cada cop hi ha més persones, fins i tot no unides pel vincle conjugal, que recorren a les tècniques de fecundació artificial per tenir un fill. Aquestes pràctiques debiliten la institució matrimonial i donen a llum nens en ambients no favorables per al seu desenvolupament humà ple.
[31] Benet xvi, Discurs als participants en l’Assemblea general de l’Acadèmia Pontifícia per a la Vida i en el Congrés internacional sobre el tema «L’embrió humà en la fase de preimplantació» (27 de febrer de 2006): aas 98 (2006), 264.
[32] La injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides (icsi) s’assembla en gairebé tots els aspectes a les altres formes de la fecundació in vitro, i es distingeix en el fet que la fecundació no es produeix espontàniament a la proveta, sinó a través de la injecció en el citoplasma de l’òvul d’un sol espermatozoide prèviament seleccionat, i a vegades a través de la injecció d’elements immadurs de la línia germinal masculina.
[33] Això no obstant, cal assenyalar que els especialistes discuteixen sobre alguns riscos que la injecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides pot comportar per a la salut del concebut.
[34] Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció Donum vitæ, ii, b, 5: aas 80 (1988), 93.
[35] En relació amb els embrions, la crioconservació és un procediment de refredament a baixíssimes temperatures per a permetre’n una llarga conservació.
[36] Cf. Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció Donum vitæ, i, 6: aas 80 (1988), 84-85.
[37] Cf. n. 34-35 d’aquesta Instrucció.
[38] Cf. Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció Donum vitæ, ii, a, 1-3: aas 80 (1988), 87-89.
[39] Joan Pau ii, Discurs als participants en el Simposi sobre «Evangelium vitæ i Dret» i en l’XI Col·loqui Internacional de Dret Canònic (24 de maig de 1996), n. 6: aas 88 (1996), 943-944.
[40] La crioconservació d’òvuls ha estat plantejada també en altres contextos que aquí no es consideren. Per òvul s’entén la cèl·lula germinal femenina no penetrada per l’espermatozoide.
[41] Cf. Concili Ecumènic Vaticà ii, Constitució pastoral Gaudium et spes, n. 51; Joan Pau ii, Carta encíclica Evangelium vitæ, n. 62: aas 87 (1995), 472.
[42] Joan Pau ii, Carta encíclica Evangelium vitæ, n. 63: aas 87 (1995), 473.
[43] Els mètodes interceptius més coneguts són l’espiral o diu (dispositiu intrauterí) i l’anomenada píndola de l’endemà.
[44] Els principals mètodes de contragestació són la píndola RU 486 o Mifepristona, les prostaglandines i el Metotrexat.
[45] Joan Pau ii, Carta encíclica Evangelium vitæ, n. 58: aas 87 (1995), 467.
[46] Cf. Codi de Dret Canònic, c. 1398 i Codi de Cànons de les Esglésies Orientals, c. 1450 § 2; cf. també Codi de Dret Canònic, c. 1323-1324. La Comissió Pontifícia per a la interpretació autèntica del Codi de Dret Canònic va declarar que per concepte penal d’avortament s’entén «matar el fetus de qualsevol manera i en qualsevol moment a partir de la seva concepció» (Respostes a dubtes, 23 de maig de 1988: aas 80 [1988], 1818).
[47] En l’estat actual de la ciència, les tècniques proposades per a realitzar el clonatge humà són dues: fissió geminada i transferència del nucli. La fissió geminada consisteix en la separació artificial de cèl·lules individuals o grups de cèl·lules de l’embrió en les primeres fases del desenvolupament i en el subsegüent trasllat d’aquestes cèl·lules a l’úter, per aconseguir artificialment embrions idèntics. La transferència de nucli, o clonatge pròpiament dit, consisteix en la introducció d’un nucli extret d’una cèl·lula embrionària o somàtica en un òvul anteriorment privat del seu nucli, seguit per l’activació d’aquest òvul que, per consegüent, hauria de desenvolupar-se com a embrió.
[48] Cf. Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció Donum vitæ, i, 6: aas 80 (1988), 84; Joan Pau ii, Discurs als membres del Cos diplomàtic acreditat davant la Santa Seu (10 de gener de 2005), n. 5: aas 97 (2005), 153.
[49] Tècniques noves d’aquest tipus són, per exemple, l’aplicació de la partenogènesi als éssers humans, la transferència d’un nucli alterat (Altered Nuclear Transfer: ANT) i la reprogramació assistida de l’òvul (Oocyte Assisted Reprogramming: OAR).
[50] Joan Pau ii, Carta encíclica Evangelium vitæ, n. 60: aas 87 (1995), 469.
[51] Benet xvi, Discurs als participants en el Congrés internacional sobre el tema «Les cèl·lules troncals: quin futur de cara a la teràpia?», organitzat per l’Acadèmia Pontifícia per a la Vida (16 de setembre de 2006): aas 98 (2006), 694.
[52] Cf. n. 34-35 d’aquesta Instrucció.
[53] Cf. Benet xvi, Discurs als participants en el Congrés internacional sobre el tema «Les cèl·lules troncals: quin futur de cara a la teràpia?», organitzat per l’Acadèmia Pontifícia per a la Vida (16 de setembre de 2006): aas 98 (2006), 693-695.
[54] Joan Pau ii, Carta encíclica Evangelium vitæ, n. 63: aas 87 (1995), 472-473.
[55] Cf. ibid., n. 62: l.c., 472.
[56] Congregació per a la Doctrina de la Fe, Instrucció Donum vitæ, i, 4: aas 80 (1988), 83.
[57] Cf. Joan Pau ii, Carta encíclica Evangelium vitæ, n. 73: aas 87 (1995), 486: «L’avortament i l’eutanàsia són crims que cap llei humana no pot pretendre legitimar. Lleis d’aquest tipus no sols no creen cap obligació de consciència, sinó que, al contrari, estableixen una obligació d’oposició greu i precisa mitjançant l’objecció de consciència.» El dret a l’objecció de consciència, expressió del dret a la llibertat de consciència, hauria de ser tutelat per les legislacions civils.
[58] Joan Pau ii, Carta encíclica Evangelium vitæ, n. 89: aas 87 (1995), 502.
[59] Joan Pau ii, Carta a tots els bisbes de l’Església sobre la intangibilitat de la vida humana (19 de maig de 1991): aas 84 (1992), 319.