Conclusió
36. A vegades s’ha sentit l’acusació que l’ensenyament moral de l’Església conté massa prohibicions. En realitat, aquest ensenyament es fonamenta en el reconeixement i la promoció dels dons que el Creador ha concedit a l’home; dons com la vida, el coneixement, la llibertat i l’amor. Un reconeixement especial mereix, per tant, no sols l’activitat cognoscitiva de l’home, sinó també aquella d’ordre pràctic, com el treball i l’activitat tecnològica. Amb aquestes últimes, en efecte, l’home, participant en el poder creador de Déu, està cridat a transformar la creació, ordenant els seus molts recursos en favor de la dignitat i el benestar integral de tots i cadascun dels homes, i a ser també el custodi del seu valor i bellesa intrínseca.
Però la història de la humanitat ha estat testimoni de com l’home ha abusat i continua abusant del poder i de la capacitat que Déu li ha confiat, generant diferents formes d’injusta discriminació i opressió dels més febles i indefensos. Els atacs diaris contra la vida humana; l’existència de grans zones de pobresa en què els homes moren de fam i per malalties, exclosos de recursos d’ordre teòric i pràctic que altres països tenen a disposició amb sobreabundància; un desenvolupament tecnològic i industrial que està posant en risc de col·lapse l’ecosistema; la utilització de la investigació científica en el camp de la física, la química i la biologia amb finalitats bèl·liques; les nombroses guerres que encara avui divideixen pobles i cultures. Aquests són, per desgràcia, només alguns signes eloqüents de com l’home pot fer un mal ús de la seva capacitat i convertir-se en el pitjor enemic d’ell mateix, perdent la consciència de la seva alta i específica vocació a ser un col·laborador en l’obra creadora de Déu.
Paral·lelament, la història de la humanitat manifesta un progrés real en la comprensió i el reconeixement del valor i la dignitat de cada persona, fonament dels drets i dels imperatius ètics amb què s’ha intentat i s’intenta construir la societat humana. Doncs bé, és precisament en nom de la promoció de la dignitat humana que s’ha prohibit qualsevol conducta i estil de vida que perjudiqui aquesta dignitat. Així, per exemple, les prohibicions juridicopolítiques, i no sols ètiques, contra les diferents formes de racisme i d’esclavitud, la discriminació injusta i la marginació de les dones, nens, persones malaltes o amb discapacitats greus, són un clar testimoni del reconeixement del valor inalienable i de la dignitat intrínseca de cada ésser humà, i el signe del progrés genuí que està recorrent la història de la humanitat. En altres termes, la legitimitat de qualsevol prohibició es fonamenta en la necessitat de tutelar un autèntic bé moral.
37. Si el progrés humà i social es va caracteritzar inicialment pel desenvolupament de la indústria i la producció de béns de consum, avui es distingeix pel desenvolupament de la informàtica, la investigació en el camp de la genètica, la medicina i la biotecnologia aplicada també a l’home. Es tracta d’àrees de gran importància per al futur de la humanitat, en les quals, això no obstant, també hi ha abusos evidents i inacceptables. «Així com fa un segle la classe obrera estava oprimida en els seus drets fonamentals, i l’Església va prendre la seva defensa amb gran valentia, proclamant els drets sacrosants de la persona del treballador, ara, quan una altra categoria de persones està oprimida en el seu dret fonamental a la vida, l’Església sent el deure de donar veu, amb la mateixa valentia, a qui no en té. El seu és el clamor evangèlic en defensa dels pobres del món i dels qui són amenaçats, menyspreats i oprimits en els seus drets humans.»[59]
En virtut de la missió doctrinal i pastoral de l’Església, la Congregació per a la Doctrina de la Fe ha sentit el deure de reafirmar la dignitat i els drets fonamentals i inalienables de tot ésser humà, fins i tot en les primeres etapes de la seva existència, i d’explicitar els requisits de protecció i respecte que el reconeixement d’aquesta dignitat exigeix a tots.
El compliment d’aquest deure implica la valentia d’oposar-se a totes les pràctiques que es tradueixen en una greu i injusta discriminació dels éssers humans encara no nascuts. Són éssers humans dotats de la dignitat de persona, que han estat creats a imatge de Déu. Darrere cada «no» brilla, en les fatigues del discerniment entre el bé i el mal, un gran «sí» en reconeixement de la dignitat i del valor inalienable de cada ésser humà singular i irrepetible cridat a l’existència.
Els fidels s’han de comprometre fermament a promoure una nova cultura de la vida, rebent el contingut de la present Instrucció amb assentiment religiós, conscients que Déu sempre dóna la gràcia necessària per a observar els seus manaments i que, en cada ésser humà, especialment en els més petits, hi ha Crist mateix (cf. Mt 25,40). Tots els homes de bona voluntat, especialment els metges i els investigadors disposats a confrontar-se i a arribar a la veritat, sabran també comprendre i compartir aquests principis i valoracions orientats a protegir la fràgil condició de l’ésser humà en les etapes inicials de la seva vida i a promoure una civilització més humana.
El Summe Pontífex Benet xvi, en el transcurs de l’Audiència concedida el 20 de juny de 2008 al subscrit Cardenal Prefecte, ha aprovat la present Instrucció, decidida en la Sessió Ordinària d’aquesta Congregació, i n’ha ordenat la publicació.
Roma, seu de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, 8 de setembre de 2008, Festa de la Nativitat de la Benaurada Mare de Déu.
William Card. Levada,Prefecte
Luis Ladaria, S.J.,Arquebisbe titular de Tibica,Secretari
