Missatge de Sa Santedad Benet XVI per la celebració de la XLV Jornada Mundial de la Pau
1. El començament d’un any nou, do de Déu a la humanitat, és una invitació a desitjar a tothom, amb molta confiança i afecte, que aquest temps que tenim per davant estigui marcat per la justícia i la pau.
Amb quina actitud hem de mirar el nou any? En el salm 130 trobem una imatge molt bonica. El salmista diu que l’home de fe espera el Senyor «més que els sentinelles el matí» (v. 6), l’espera amb una esperança sòlida, perquè sap que portarà llum, misericòrdia, salvació. Aquesta espera neix de l’experiència del poble escollit, el qual reconeix que Déu l’ha educat per mirar el món en la seva veritat i no deixar-se abatre per les tribulacions.
Us invito a obrir l’any 2012 amb aquesta actitud de confiança. És cert que l’any que acaba ha augmentat el sentiment de frustració per raó de la crisi que aclapara la societat, el món del treball i l’economia; una crisi les arrels de la qual són sobretot culturals i antropològiques. Sembla com si un mantell de foscor hagués descendit sobre el nostre temps i no deixés veure amb claredat la llum del dia.
En aquesta foscor, però, el cor de l’home no cessa d’esperar el matí de què parla el salmista. Això es percep de manera especialment viva i visible en els joves, i per aquesta raó m’adreço a ells tenint en compte l’aportació que poden oferir ―i així ho han de fer― a la societat. Així doncs, voldria presentar el Missatge per a la XLV Jornada Mundial de la Pau en una perspectiva educativa: «Educar els joves en la justícia i la pau», convençuts que ells, amb el seu entusiasme i el seu impuls cap als ideals, poden oferir al món una nova esperança.
El meu missatge es dirigeix també als pares, a les famílies i a tots els estaments educatius i formatius, així com als responsables en els diferents àmbits de la vida religiosa, social, política, econòmica, cultural i de la comunicació. Prestar atenció al món juvenil, saber-lo escoltar i valorar, no és només una oportunitat, sinó un deure primer de tota la societat, per a la construcció d’un futur de justícia i de pau.
S’ha de transmetre als joves l’estimació pel valor positiu de la vida, suscitant en ells el desig de «gastar-la» al servei del bé. Aquest és un deure en el qual tots estem compromesos en primera persona.
Les preocupacions manifestades en aquests últims temps per molts joves a diferents regions del món expressen el desig de mirar el futur amb una esperança raonada. En l’actualitat, són molts els aspectes que els preocupen: el desig de rebre una formació que els prepari amb més profunditat a afrontar la realitat, la dificultat de formar una família i trobar un lloc estable de treball, la capacitat efectiva de contribuir en el món de la política, de la cultura i de l’economia, per a edificar una societat amb un rostre més humà i solidari…
És important que aquests llevats, i l’impuls idealista que contenen, trobin l’atenció justa en tots els sectors de la societat. L’Església mira els joves amb esperança, confia en ells i els anima a cercar la veritat, a defensar el bé comú, a tenir una perspectiva oberta sobre el món i ulls capaços de veure «coses noves» (cf. Is 42,9.48,6).