Els responsables de l’educació
2. L’educació és l’aventura més fascinant i difícil de la vida. Educar ―que ve d’educere en llatí― significa conduir fora d’ells mateixos per introduir-los en la realitat, cap a una plenitud que fa créixer la persona. Aquest procés es nodreix de l’encontre de dues llibertats, la de l’adult i la del jove. Requereix la responsabilitat del deixeble, que ha d’estar obert a deixar-se guiar cap al coneixement de la realitat, i la de l’educador, que ha d’estar disposat a donar-se a ell mateix. Per això, els testimonis autèntics, i no simples dispensadors de regles o informacions, són més necessaris que mai; testimonis que sàpiguen veure més enllà que els altres, perquè la seva vida comprèn espais més amplis. El testimoni és el primer a viure el camí que es proposa.
Quins són els llocs on madura una vertadera educació en la pau i en la justícia? Per damunt de tot la família, ja que els pares són els primers educadors. La família és la cèl·lula originària de la societat. «En la família és on els fills aprenen els valors humans i cristians que permeten una convivència constructiva i pacífica. En la família és on s’aprèn la solidaritat entre les generacions, el respecte de les regles, el perdó i l’acolliment de l’altre.». És la primera escola on es rep educació per a la justícia i la pau.
Vivim en un món on la família, i també la vida mateixa, es veuen constantment amenaçades i, a vegades, destrossades. Unes condicions de treball sovint poc conciliables amb les responsabilitats familiars, la preocupació pel futur, els ritmes de vida frenètics, l’emigració a la recerca d’una manutenció adequada, conformant-se a vegades amb la simple supervivència, acaben per fer difícil la possibilitat d’assegurar als fills un dels béns més preciosos: la presència dels pares, una presència que els permeti cada cop més compartir el camí amb ells, per a poder-los transmetre aquesta experiència i cúmul de certeses que s’adquireixen amb els anys, i que només es poden comunicar passant junts el temps. Vull dir als pares que no es desanimin. Que exhortin amb l’exemple de la seva vida els fills a posar l’esperança per damunt de tot en Déu, l’únic del qual brolla justícia i pau autèntiques.
Voldria dirigir-me també als responsables de les institucions dedicades a l’educació: que vetllin amb gran sentit de responsabilitat perquè es respecti i valori en qualsevol circumstància la dignitat de cada persona. Que es preocupin que cada jove pugui descobrir la seva vocació, acompanyant-lo mentre fa fructificar els dons que el Senyor li ha concedit. Que assegurin a les famílies que els seus fills puguin tenir un camí formatiu que no contrasti amb la seva consciència i principis religiosos.
Que tot l’ambient educatiu sigui un lloc d’obertura a l’altre i al transcendent; lloc de diàleg, de cohesió i d’escolta, en el qual el jove se senti valorat en les pròpies potencialitats i riquesa interior, i aprengui a apreciar els germans. Que ensenyi a assaborir l’alegria que brolla de viure dia a dia la caritat i la compassió pel proïsme, i de participar activament en la construcció d’una societat més humana i fraterna.
Em dirigeixo també als responsables polítics, demanant-los que ajudin concretament les famílies i institucions educatives a exercir el seu dret-deure d’educar. Mai no ha de mancar una ajuda adequada a la maternitat i a la paternitat. Que s’esforcin perquè a ningú no se li negui el dret a la instrucció i perquè les famílies puguin escollir lliurement les estructures educatives que considerin més adequades per al bé dels seus fills. Que treballin per a afavorir el reagrupament de les famílies dividides per la necessitat de trobar mitjans de subsistència. Que ofereixin als joves una imatge neta de la política, com a veritable servei al bé de tots.
No puc deixar de fer una crida, a més, al món dels mitjans de comunicació, perquè facin la seva aportació educativa. En la societat actual, els mitjans de comunicació de massa tenen un paper particular: no sols informen, sinó que també formen l’esperit dels seus destinataris i, per tant, poden fer una aportació notable a l’educació dels joves. És important tenir present que els llaços entre educació i comunicació són molt estrets: en efecte, l’educació es produeix mitjançant la comunicació, que influeix positivament o negativament en la formació de la persona.
També els joves han de tenir el valor de viure sobretot ells mateixos el que demanen als qui són al seu voltant. Els correspon una gran responsabilitat: que tinguin la força d’utilitzar bé i conscientment la llibertat. També ells són responsables de la seva educació i formació en la justícia i la pau.