Educar en la justícia
4. En el nostre món, en el qual el valor de la persona, de la seva dignitat i dels seus drets, més enllà de les declaracions d’intencions, està seriosament amenaçat per la tendència estesa a recórrer exclusivament als criteris d’utilitat, del benefici i del tenir, és important no separar el concepte de justícia de les seves arrels transcendents. La justícia, en efecte, no és una simple convenció humana, ja que el que és just no està determinat originàriament per la llei positiva, sinó per la identitat profunda de l’ésser humà. La visió integral de l’home és el que permet no caure en una concepció contractualista de la justícia i obrir també per a ella l’horitzó de la solidaritat i de l’amor.
No podem ignorar que certs corrents de la cultura moderna, sostinguda per principis econòmics racionalistes i individualistes, han sostret al concepte de justícia les seves arrels transcendents, separant-lo de la caritat i la solidaritat: «La “ciutat de l’home” no es promou només amb relacions de drets i deures sinó, abans i més encara, amb relacions de gratuïtat, de misericòrdia i de comunió. La caritat manifesta sempre l’amor de Déu també en les relacions humanes, atorgant valor teologal i salvador a tot compromís per la justícia en el món.»
«Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats» (Mt 5,6). Seran saciats perquè tenen fam i set de relacions rectes amb Déu, amb ells mateixos, amb els seus germans i germanes i amb tota la creació.
