Educar en la pau
5. «La pau no és solament absència de guerra i no es limita a assegurar l’equilibri entre forces adverses. No es pot tenir pau a la terra sense la salvaguarda dels béns de les persones, la lliure comunicació entre els éssers humans, el respecte de la dignitat de les persones i dels pobles i la pràctica assídua de la fraternitat.»
La pau és fruit de la justícia i efecte de la caritat. I és per damunt de tot do de Déu. Els cristians creiem que Crist és la nostra pau veritable: en ell, en la seva creu, Déu ha reconciliat amb ell el món i ha destruït les barreres que ens separaven els uns dels altres (cf. Ef 2,14-18); en ell hi ha una única família reconciliada en l’amor.
Però la pau no és només un do que es rep, sinó també una obra que s’ha de construir. Per a ser veritablement constructors de la pau, hem de ser educats en la compassió, la solidaritat, la col·laboració, la fraternitat; hem de ser actius dins les comunitats i atents a despertar les consciències sobre les qüestions nacionals i internacionals, així com sobre la importància de cercar maneres adequades de redistribució de la riquesa, de promoció del creixement, de la cooperació al desenvolupament i de la resolució dels conflictes. «Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu» (Mt 5,9).
La pau per a tots neix de la justícia de cadascú i ningú no pot eludir aquest compromís essencial de promoure la justícia, d’acord amb les pròpies competències i responsabilitats. Invito de manera particular els joves, que mantenen sempre viva la tensió envers els ideals, a tenir la paciència i constància de cercar la justícia i la pau, de conrear el gust pel que és just i veritable, encara que això pugui comportar sacrifici i anar a contracorrent.