Justícia: ‘dare cuique suum’
M’aturo, en primer lloc, en el significat de la paraula justícia, que en el llenguatge comú implica «donar a cadascú allò que és seu», dare cuique suum, segons la famosa expressió d’Ulpià, un jurista romà del segle III. Això no obstant, aquesta clàssica definició no aclareix en realitat en què consisteix «allò seu» que cal assegurar a cadascú. Allò de què l’home té més necessitat no se li pot garantir per llei. Per a gaudir d’una existència en plenitud li cal quelcom més íntim que només se li pot concedir de manera gratuïta: podríem dir que l’home viu de l’amor que només Déu, que l’ha creat a imatge i semblança seva, pot comunicar-li. Els béns materials certament són útils i necessaris (encara més: Jesús mateix es va preocupar de guarir els malalts, de donar menjar a la multitud que el seguia i sens dubte condemna la indiferència que també avui provoca la mort de centenars de milions d’éssers humans per manca d’aliments, d’aigua i de medicaments), però la justícia «distributiva» no proporciona a l’ésser humà tot «allò seu» que li correspon. L’home, a més del pa i més que el pa, necessita Déu. Observa sant Agustí: si «la justícia és la virtut que distribueix a cadascú el que és seu, […] no és justícia humana la que aparta l’home del Déu veritable» (De civitate Dei, XIX, 21).
