La Parròquia de Sant Julià i Sant Germà, al Principat d’Andorra, celebrà la festa patronal de Sant Julià amb una missa solemne que fou presidida enguany per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, com un acte de la Visita Pastoral, i concelebrada pel Bisbe Coadjutor, Mons. Josep-Lluís Serrano, i pel Rector de la Parròquia, Mn. Pepe Chisvert i els sacerdots de les Valls d’Andorra, amb l’Arxiprest, Mn. Ramon Sàrries. Hi van assistir una gran quantitat de fidels encapçalats pels Hbles. Srs. Cònsols de la Parròquia, Cerni Cairat i Sofia Cortesao, la resta de la Corporació Comunal, així com els Ministres i Consellers Generals fills de la Parròquia de Sant Julià de Lòria, amb l’Ambaixador davant la Santa Seu.
Mons. Vives a la seva homilia, va glossar les lectures proclamades, subratllant com tot màrtir, com Sant Julià ho fou, ens recorda que la vida cristiana és lluita i sacrifici perquè seguir el Crist és quelcom exigent, que reclama integritat de vida i coherència amb la fe viscuda i testimoniada. En aquest sentit animà els fidels a saber valorar l’esperit de servei i de generositat que la vida reclama de tot batejat, especialment també dels servidors públics, que a vegades han de ser capaços de buscar el bé més alt i l’interès comú per sobre dels propis interessos. Va recordar com les generacions passades ens ajuden perquè van saber donar el millor de les seves vides, esforç i treball per a construir el Principat d’Andorra amb sacrifici i com són un exemple del que pot aconseguir-se gràcies a l’esforç, la perseverança i la constància. Va glossar la Primera Carta de Sant Pere que afirma que “si és voler de Déu, val més sofrir per haver obrat bé que per haver obrat malament” i per això va demanar perseverança en el bé i en els compromisos adquirits a l’hora de fer el bé. Glossant l’Evangeli va destacar com Jesús provocativament afirma que ha vingut a portar la “divisió i no la pau” per indicar que el seu seguiment reclama una opció de vida coherent que a vegades pot portar a incomprensions o problemes, com els màrtirs van experimentar, i que els va dur a donar la seva vida per amor a Jesús i als altres. Per això recordà la dita evangèlica “qui vulgui guardar la seva vida en poder seu la perdrà, però el qui l’haurà perduda per causa meva, la retrobarà”. Ens cal entendre que el més important de la vida, els regals més grans, no són els materials sinó la vida i la fe rebudes com un do per part de Déu. I que els qui ens estimen ens han ajudat a mantenir.
Al final de la celebració eucarística es van cantar els goigs a llaor de Sant Julià de Lòria, i després va tenir lloc una recepció amb els Cònsols i les Autoritats a la Casa del Comú.
