“No hi ha res més bell que donar la vida per amor a Déu i als germans”: testimoni vocacional d’en Carlos Steve Rosas

Hola, sóc en Carlos Steve Rosas Portela, nascut i criat a Bogotà, Colòmbia, en una família profundament catòlica i practicant. Des de petit, la fe ha estat el centre de la nostra llar: la pregària diària, la missa dominical, el rosari en família… Tot això va sembrar en mi una estima viva per Jesucrist i per l’Església.

Sentint la crida del Senyor, vaig entrar a la vida religiosa com a franciscà caputxí. Allà vaig viure anys bells de formació, de pregària, de servei als més pobres i de germanor. Va ser un temps de gràcia immensa, però el Senyor, en la seva providència amorosa, tenia uns altres plans per a mi. Després d’un procés de discerniment profund i serè, vaig comprendre que la meva vocació no era en la vida consagrada religiosa, sinó en el sacerdoci diocesà.

L’any 2019 vaig arribar a la diòcesi d’Urgell, una diòcesi petita però plena de vida, de muntanyes imponents i de gent senzilla i acollidora. Aquí he estat formant-me al seminari, estudiant teologia i filosofia, acompanyat per formadors i germans que m’han ajudat a créixer en l’amor a Crist i a l’Església. He acabat els estudis i, actualment, em trobo en l’etapa pastoral.

Ara mateix estic servint a la parròquia de Sant Esteve, a Andorra la Vella, una església antiga i bonica al cor de la ciutat, on cada dia acompanyo les famílies, escolto i comparteixo la Paraula amb joves i adults. És un privilegi poder viure tan a prop de la gent, veure com el Senyor transforma cors i construeix comunitats.

Mirant enrere, dono gràcies a Déu per cada pas del camí: per la meva família, que em va transmetre la fe; pels caputxins, que em van formar en la senzillesa i l’amor als pobres; i especialment per aquesta diòcesi d’Urgell, que m’ha acollit com un fill i m’ha permès descobrir la bellesa del sacerdoci diocesà: estar inserit enmig del poble, ser un pastor proper, donar la vida per les ovelles que el Bon Pastor m’ha confiat.

Si estàs llegint això i sents, encara que sigui una petita inquietud al cor, no tinguis por. El Senyor crida de moltes maneres: a través de la pregària, d’un amic, d’una experiència de servei, d’un moment de silenci davant el Sagrari… Ell sap allò que necessita el món i allò que tu pots donar.

Jo et dic, des del fons del cor: segueix el Senyor. No hi ha res més bell que donar la vida per amor a ell i als germans. Ell és fidel, ell acompanya, ell dona la gràcia per respondre “sí” cada dia.

Que la Mare de Déu, Mare de l’Església i Mare nostra, intercedeixi per tu i t’ajudi a descobrir el pla d’amor que Déu té per a la teva vida.

Amb afecte fraternal,
Carlos Steve Rosas Portela

Compartir
D’Amic i Amat
d’Amic e Amat
Dissenyem nous mapes d’esperança
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Continuo aquest camí dominical d’apropament al Concili Vaticà II. Avui voldria presentar-vos una declaració conciliar breu en extensió, però de gran abast per a la vida de l’Església i per al futur dels pobles:
next arrow
previous arrow

Darreres Notícies

Agenda