L’esmentada encíclica consta d’una introducció, sis capítols i una conclusió. Es tracta d’un extens document de 75 pàgines i 159 notes que constitueix un posar al dia la doctrina social de l’Església a la llum de les noves circumstàncies que condicionen la vida en el món en aquests temps de globalització i de crisi.
És impossible resumir en un parell de folis un text tan ric i dens. Assenyalem, però, que en la introducció, el Sant Pare remarca que la caritat (és a dir, l’amor) és la via mestra de la doctrina social de l’Església. Totes les responsabilitats i compromisos traçats per aquesta doctrina provenen de la caritat, que, segons l’ensenyament de Jesús, és la síntesi de tota la Llei. Més endavant diu que «sense veritat, la caritat cau en mer sentimentalisme». «L’amor es converteix en un embolcall buit que s’omple arbitràriament. Aquest és el risc fatal de l’amor en una cultura sense veritat. Un cristianisme de caritat sense veritat es pot confondre fàcilment amb una reserva de bons sentiments, profitosos per a la convivència social, però marginals.»
