Benet XVI, en el capítol cinquè, parla de «La col·laboració de la família humana» i manifesta que «el desenvolupament dels pobles depèn sobretot del fet que es reconeguin com a part d’una sola família, que col·labora amb veritable comunió i està integrada per éssers que no viuen simplement l’un costat a l’altre».
«El desenvolupament dels pobles i la tècnica» és el tema del capítol sisè. En ell el Papa considera que «el desenvolupament dels pobles és considerat sovint com un problema d’enginyeria financera, d’obertura de mercats, de baixades d’impostos, d’inversions productives, de reformes institucionals, en definitiva com una qüestió exclusivament tècnica». La causa és molt més profunda. Però no s’han de minimitzar -reflexiona més endavant- els escenaris inquietants per al futur de l’home, ni els nous i potents instruments que la «cultura de la mort» té a la seva disposició. A la plaga difosa, tràgica, de l’avortament, s’hi podria afegir en el futur, encara que ja subreptíciament in nuce, una sistemàtica planificació eugenèsica dels naixements. D’altra banda, es va obrint pas una mens eutanasica, manifestació no menys abusiva del domini sobre la vida, que en certes condicions ja no es considera digna de ser viscuda. Darrere d’aquests escenaris hi ha plantejaments culturals que neguen la dignitat humana.