El tema d’aquest any
Massa sovint, al llarg de la història, s’han plantejat tensions i malentesos entre el llenguatge científic i la vivència de la fe. Aquestes incomprensions han estat causades per una inadequada delimitació dels camps específics i molt habitualment per desconeixement o prejudicis.
En aquestes jornades volem reflexionar sobre el cosmos, el seu origen i la seva fi, sobre les relacions entre ciència i teologia en el present i en el futur. Pretenem fer veure que la mirada del científic no exclou ni treu legitimitat a la mirada del món que projecta l’home de fe. Creiem que són dues mirades complementàries i necessàries. Partim de la tesi que la ciència és un camí d’accés al misteri de la realitat i que, lluny de tancar l’home en el seu món, li obre perplexitats i suscita en ell una més gran admiració pel Tot.
El cosmos és bell, unitari i harmònic, una realitat que fa pensar, que estimula el moviment cap a la transcendència, que suscita, ineluctablement, la pregunta pel sentit de l’existència.
