Religió a l’escola publica?
No es tracta, doncs, d’un privilegi, sinó d’un dret de la persona i dels pares, les arrels dels quals afecten directament a la dignitat humana, així com una exigència de qualsevol societat democràtica. Tota dictadura, confessional o atea, atempta contra la dignitat i llibertat de la persona, contra l’educació i contra la veritat, ja que, com ja va afirmar el concili Vaticà II, «la veritat no s’imposa d’altra manera més que per la força de la mateixa veritat» (DH 1c).
És important subratllar la necessitat d’aquest ensenyament per a la interpretació de la cultura. No es tracta d’un estudi propi de creients, sinó d’un estudi igualment necessari per a agnòstics i ateus, encaminat a la comprensió cultural. Són moltes les manifestacions culturals del nostre poble relacionades amb la fe cristiana i catòlica: valors humans i socials, patrimoni artístic, calendari i festes, costums i maneres de vida, creences i ritus… Sense cultura religiosa els nostres alumnes seran analfabets en el “Museo del Prado”, no entendran la literatura mística, l’art, la iconografia religiosa, no comprendran la música gregoriana, no captaran el sentit transcendent de molts esdeveniments de la vida… La nostra cultura occidental està sustentada i conformada profundament per creences, costums, ritus, festes, valors, i maneres de vida impregnats de cristianisme. És impossible interpretar-la en profunditat sense tenir en compte, per a bé o per mal, aquest punt de referència.
