Els grups de joves Txt del Bisbat d’Urgell ens hem trobat a Balaguer aquest cap de setmana del 21 de febrer, on hem estat allotjats a Càritas Balaguer. El fet de compartir espai en un lloc vinculat a la caritat ens ha ajudat, des del primer moment, a recordar que la nostra proposta no és només fer activitats, sinó educar en el servei, la responsabilitat i el compromís amb els altres. En arribar, vam dedicar una primera estona a conèixer-nos i a crear ambient de grup, especialment acollint els nous participants. Volíem començar reforçant la idea de comunitat: sentir-nos família, caminar junts i generar un espai de confiança.
La primera gran activitat del cap de setmana va ser un moment profund d’interioritat a través de la metàfora de la “motxilla emocional”. Ens va permetre parlar de les càrregues que cadascú porta a dins i fer visible que la fragilitat forma part de la persona. Va ser un espai d’escolta real, de respecte i d’empatia, on es va remarcar que la comunitat cristiana no és un lloc de perfecció, sinó d’acollida. Compartir el que pesa ens ajuda a alleugerir-ho, i ens recorda que Déu camina amb nosaltres també en les dificultats.
Al llarg del matí i la tarda, diferents activitats lúdiques i gimcanes ens van ajudar a treballar valors com la companyonia, l’esforç, l’honestedat, el respecte per les normes i la capacitat d’acceptar tant la victòria com la derrota. Es va insistir que l’important no és només el resultat, sinó l’actitud: saber ajudar el company, no deixar ningú enrere i viure el joc amb alegria i humilitat, actituds plenament vinculades amb l’Evangeli.
En acabar la tarda, vam pujar caminant fins al Sant Crist de Balaguer, gaudint de la posta de sol com a moment de contemplació i calma després de la intensitat del dia. La visita al Santuari ens va permetre conèixer breument la seva història i valor artístic, però sobretot situar-nos davant d’un espai de fe significatiu per la ciutat.
La nit va estar centrada en el Parenostre. A través d’una dinàmica simbòlica per grups, vam anar aprofundint en cada fragment de la pregària, reflexionant sobre què significa dir que Déu és Pare, què implica perdonar o com vivim el “faci’s la vostra voluntat” en la nostra realitat. Inspirats en el missatge de Romans 12, vam recordar que som un sol cos en Crist i que només quan tots hi arribem es completa el camí. El dia va acabar amb una pregària en rotllana, agafats de les mans, posant tot el que havíem viscut en mans de Déu.
El diumenge el vam viure com un temps de pausa i integració. Vam començar amb un esmorzar compartit i després vam dedicar el matí al servei, netejant i adequant els espais utilitzats. Aquest moment, senzill però essencial, ens educa en la responsabilitat i en la gratitud: no només rebem, sinó que també retornem; no només ocupem un espai, sinó que en tenim cura. És una manera concreta de viure el manament de l’amor des del servei humil.
A continuació, vam participar a la missa a l’església del Sagrat Cor de Balaguer, on vam poder unir tot el que havíem viscut amb la celebració de la fe. Durant la celebració també vam tenir una petita participació, col·laborant en alguns moments de la missa, fet que ens va ajudar a sentir-nos part activa de la comunitat cristiana i no només espectadors. La Paraula ens va ajudar a entendre que aquestes experiències no són un parèntesi, sinó part del nostre camí cristià.
Després de dinar junts, vam fer l’activitat de cloenda, pensada per prendre consciència del que cadascú s’emportava. Primer, resumint el cap de setmana amb un “titular” personal; després, identificant un moment significatiu, una frase que quedava gravada, un límit superat i una persona important. Finalment, amb la idea de “baixar de la muntanya”, vam reflexionar sobre el repte de portar a la vida quotidiana el que havíem viscut. Cadascú va concretar un petit compromís real per a la setmana, entenent que la fe es viu en gestos concrets i decisions diàries.
La lectura de la Transfiguració (Mt 17,1-8) va posar paraules finals al cap de setmana: igual que els deixebles no es podien quedar a la muntanya, nosaltres també tornem a la rutina enviats a transformar-la amb el que hem descobert.
Així vam tancar un cap de setmana intens, viscut en comunitat, amb espais de joc, servei, reflexió i pregària, amb el desig que tot el que s’hi ha sembrat continuï donant fruit en la vida de cadascú.
Per: Lara Antunes
