La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria ha tronat a organitzar el pelegrinatge a peu del Monestir de Montserrat al Santuari de la Mare de Déu de Núria, que enguany tindrà lloc de l’1 al 9 d’agost i que celebra 25 anys.
El recorregut és de 170 km repartits en vuit etapes, i uneix els dos principals santuaris marians del país. La inscripció es pot fer a la mateixa pàgina web dels Amics de la Mare de Déu de Núria, on hi ha molta informació d’intendència i organització. En aquesta edició, amb la celebració dels 25 anys del Pelegrinatge, s’enceta la variant que passa pel Lluçanès concretament per la Riera de Merlès, per seguir cap a Campdevànol, Planoles i, finalment, accedir a Núria.
El primer dia d’agost els pelegrins es troben a la parròquia del Crist Redemptor de Barcelona. Des d’allà, un autocar els condueix a la Masia Can Paloma, a tocar de Montserrat. En aquest indret, s’inicia formalment el pelegrinatge amb una pregària anomenada “Camí de Llum”, un text líric i profund que defineix el sentit del viatge: “El pelegrí, tot sol o amb la comunitat dels qui cerquen, avança pas a pas vers la Llum, mentre l’esperit es despulla de sorolls i es vesteix de silenci.”
La jornada conclou al Monestir de Montserrat, on els participants passen la primera nit, “acollits per la presència de la Moreneta”. L’endemà, a les primeres llums del dia, comença el camí a peu.
Cada jornada oscil·la entre els 15 i els 25 quilòmetres, travessant pobles, boscos, rius i serres. Un dels elements centrals del pelegrinatge és l’espiritualitat. Cada matí comença amb una pregària col·lectiva, sovint acompanyada de la lectura del Diari del pelegrí, una eina per a la reflexió personal. A les tardes, en espais naturals o temples d’acollida, els participants comparteixen la pregària “Un camí, una gràcia”. La música també hi té un paper rellevant. La cançó “Camí de Llum”, composta especialment per a la Lliga, acompanya el viatge amb versos que evoquen el vincle entre natura i transcendència.
Durant el trajecte, la Lliga compta amb la col·laboració de parròquies, rectories i hostals de les diferents localitats per oferir acollida i menjar als pelegrins. Els pobles per on passen esdevenen espais d’hospitalitat i fraternitat, on sovint es viu la missa del vespre en comunitat. El recorregut creua el territori físic —el Prepirineu i el Pirineu—, sinó també, com diuen els organitzadors, “els paisatges invisibles de l’ésser”.
El 9 d’agost, després de l’última etapa de Planoles a Núria, els pelegrins arriben al santuari de la Mare de Déu de Núria. Es tracta d’un moment carregat de simbolisme i emoció: “Quan el pelegrí arriba a Núria, no arriba sol. Arriba amb Déu en el gest, en l’alè, en la mirada.” L’acollida al santuari inclou una missa final, un dinar festiu i la baixada en cremallera fins a Ribes de Freser. Allà, un autocar retorna els participants a Barcelona.
