Per: Ramon Oromí Farré
Aquest darrer cap de setmana de febrer, una setantena de persones hem respost a la crida de la convocatòria de la desena edició de la Nit dels Animadors i les Animadores de la Fe (NAAF) del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC). Monitores, monitors, directores, directors i acompanyants d’arreu de Catalunya i de les Illes —entre les quals, una petita representació dels Grups Txt de la Fundació d’Esplais Santa Maria de Núria (FEMN)— ens vam reunir per aprofundir en el lema Maria: un lideratge valent. La trobada va proposar redescobrir la seva figura com a dona audaç i lliure; com a model de lideratge; com a referent espiritual amb mirada feminista; i com a inspiració en l’àmbit de l’educació en el lleure i l’acompanyament.
Maria, una trobada inesperada
El vespre de divendres, l’equip de l’Àmbit de la Fe, ja ho tenia tot a punt per acollir-nos a l’Alberg Abat Garriga. Per posar-nos en situació i escampades pels espais comuns de la casa hi havia làmines amb algunes marededeus d’arreu del territori. També diverses cites bíbliques, on apareixen dones -moltes vegades sense nom, inconegudes- i la seua aportació a la història de salvació.
Després d’instal·lar-nos i sopar plegats, es va presentar l’eix de la trobada, mitjançant una primera dinàmica de benvinguda, escalfament i coneixença. A través de les llegendes de descoberta de quatre imatges de marededeus trobades, vam treballar alguns valors clau per a l’educació en el lleure d’infants, adolescents i joves: el Claustre de Solsona, com a símbol d’acompanyament; Er, a l’Alta Cerdanya, com a referent de protecció; la Fontcalda de Gandesa, com a signe d’igualtat d’oportunitats; i Bellmunt, a Sant Pere de Torelló, com a imatge de guiatge.
La jornada es va cloure amb una pregària compartida als peus de les icones de la Mare de Déu de l’Alegria —patrona del MCECC— i del Crist de Sant Damià, en què vam reflexionar diverses virtuts de Maria: fe, de la presència activa de Maria al llarg de la vida de Jesús. L’estona va estar animada per un bon grup de músics i per la pregària espontània de les participants. En acabar, molts encara vam allargar la vetllada amb cants, converses i passejades gaudint de la calma de la nit montserratina.
Il·lumineu la catalana serra
Dissabte vam començar ben d’hora! Abans de les set ens posàvem en camí cap a la Creu de Sant Miquel per contemplar la sortida del sol. En arribar-hi, la meditació guiada per Maria Mercader ens va convidar a reconnectar amb la Terra, amb el cos i amb tot el que viu al nostre voltant. La boira va enterbolir el pla inicial, però la llum va acabar emergint lentament sobre la muntanya. Potser aquesta era ja la primera lliçó del dia: com la presència de Déu, que sovint costa de reconèixer, però sempre acaba trobant lloc per manifestar-se i fer-se present.
Matinal a monestir de Sant Benet de Montserrat
Després d’esmorzar, vam desplaçar-nos per conèixer de primera mà la realitat del monestir de monges benedictines.
La germana Citlalin va fer la primera acollida, explicant-nos els elements simbòlics de l’església —el Crist dels braços oberts, les majòliques que representen els dos moments clau amb el cicle litúrgic, l’ambó i l’altar de pedra de la muntanya— i ens va parlar del seu dia a dia: la Regla de Sant Benet, la pregària, la vida en comunitat, i la vocació. Posteriorment, la postulant Lucía ens va acompanyar a l’obrador i a la botiga, on vam descobrir el procés artesanal d’elaboració de les peces ceràmiques úniques, marcades per la dedicació i la cura pels detalls.
A la segona part del matí, en la formació conduïda per la monja Teresa Forcades, Maria va emergir com una dona activa, compromesa i que parlava clar. Contemplativa, sí, però també crítica i valenta: capaç de dir un “sí” lliure a l’Anunciació, d’alçar la veu en el Magnificat i d’actuar amb iniciativa a Canà. Una dona solidària, sensible al patiment i compromesa amb la realitat. La trobada va cloure amb un diàleg obert sobre diversitat, justícia social i els reptes de futur de l’Església, i amb el res de la Sexta compartit amb la comunitat. Tocar el mantell: la dignitat recuperada.
Retornats a l’alberg i després de dinar i una estona de lleure i descans, va començar l’activitat de tarda. La teòloga lleidatana Mar Pérez Díaz va oferir-nos la xerrada “La marginació de la dona com a actitud no evangèlica“. A partir del relat de la dona amb hemorràgies (Mc 5), va mostrar com Jesús trenca les dinàmiques d’exclusió deixant-se tocar i retornant dignitat a qui era invisible. El treball en petits grups i la posada en comú ens va ajudar a preguntar-nos com avui l’Església està cridada a actuar amb la mateixa actitud: acollir, escoltar i obrir espais reals d’igualtat. El vespre es va cloure amb la participació en l’eucaristia a l’església del monestir de Montserrat.
Balanç i collint els fruits
Després de sopar, vam compartir una pregària reposada que ens va permetre expressar les expectatives amb què havíem arribat amb tot allò que ens n’emportàvem. Ho vam fer anotant la nostra reflexió en dos papers que, posteriorment, vam transformar en una flor de papiroflèxia com a signe visible del camí compartit i dels fruits aplegats.
El matí de diumenge va servir per recollir els espais utilitzats, començar a imaginar propers espais de trobada i gaudir de les darreres hores a Montserrat. De camí al cambril, els darrers participants comentàvem com la NAAF 2026 havia estat una experiència intensa i transformadora. La combinació d’espais de pregària, formació, silenci, natura i diàleg ens ha permès aprofundir en la fe des d’una perspectiva vivencial i comunitària. Sens dubte, la trobada ha posat en relleu el valor de trobar-nos i de contrastar la nostra fe, la nostra vida i les nostres opcions amb altres joves, compartint inquietuds, reptes i esperances. Aquesta unitat en la diversitat ens ajuda a reforçar el nostre sentit de pertinença i ens encoratja a continuar treballant per una Església més evangèlica, inclusiva i compromesa amb les persones.
Espais com aquest ens ajuden a créixer, a discernir i a viure una fe més conscient, arrelada i disponible: una proposta concreta per repensar el nostre estil educatiu, d’acompanyament, de compromís i de lideratge, fent camí al costat dels més petits i també dels qui ja no ho som tant. Gràcies, Mare!
