Si ens preguntessin: què significa per a tu Montserrat?”, què contestaríem? David Pagès, filòleg, periodista i dinamitzador cultural gironí ho va preguntar a deu catalans i va aplegar les respostes en un llibre fresc i llegidor “Fe arrelada. Garba d’articles i entrevistes (1997-2022)”. Seria potser un bon exercici per aclarir les idees i sentiments, de fe cristiana i de més significacions, i potser entendríem millor per què certs escarnis provoquen rebuig en les societats i traspassen el que ha de ser el respecte mutu pels valors de l’altre, especialment en una societat democràtica i defensora de la llibertat religiosa. Democràcia és respecte, no mofa ni menyspreu. I si no, per què ens revolta el bullying o assetjament?
Havent celebrat fa pocs dies la festa de la Mare de Déu de Montserrat, Patrona de Catalunya, i havent estat darrerament tan vilipendiada ella i la comunitat dels qui la venerem com a Mare i celestial Patrona, crec que ens pot fer bé aquesta pregunta, per si cadascú se la vol respondre en el seu interior: què és Montserrat per a mi?. Potser llavors ens predisposarem millor a entendre per què els catòlics i molta altra gent d’aquest país, com d’altres en altres nacions o religions, sentim com a ofensiu segons quin humor. I encara pitjor, que s’identifiqui la comunitat catòlica universal com “una secta controlada per pederastes”, criminalitzant tot un col·lectiu de milions de persones amb un estigma que som els primers a condemnar. Això ultrapassa l’humor.
Montserrat és sobretot la Mare de Déu que vetlla per tots els catalans, Ella que ha estat assumpta al cel pel seu Fill Ressuscitat i ha esdevingut Mare de tots els homes i els pobles, des de la Creu del Senyor. És la Patrona de Catalunya gràcies als bons oficis del bisbe de Barcelona J.M. d’Urquinaona (1814-1883), nascut a Cadis. Els monjos i els escolans la guarden i la vetllen, i la fan estimar de tots els pelegrins i visitants. Montserrat és l’Abadia benedictina i el Santuari marià, lloc de pregària i recés, on s’eleven a Déu oracions per tots, i on els Monjos i l’Escolania treballen per la cultura, l’art i la presència catalana enmig de la societat, sempre mantenint les senyes d’identitat de la nostra cultura i on tothom s’hi ha pogut aixoplugar en temps de pau i en temps de persecucions. Montserrat és una immensa Biblioteca i un Museu magnífic. Montserrat és l’emblemàtic Virolai, cant espiritual que ha servit d’himne nacional en moltes ocasions, i que estremeix l’ànima fins a les llàgrimes de devoció. Montserrat és muntanya, sardanes, excursionisme, aplecs i romeries. Pujar a Montserrat guareix l’ànima de moltes persones i encendre-hi un ciri és el ritu arcà més repetit. ¿És molt demanar que se’ns respecti la devoció a Maria i l’amor al país? Per això siguem devots de la Mare de Déu de Montserrat i preguem-li amb les paraules de la “Visita espiritual” del gran bisbe de Vic, Josep Torras i Bages: “Verge prodigiosa. aconseguiu per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida”.
