L’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, va presidir, acompanyat pel Bisbe Coadjutor, Mons. Josep-Lluís Serrano, la Missa exequial de Mn. Jusép Amiell i Solé a l’església parroquial de Sant Miquel de Vielha, que es va omplir de fidels que volien expressar el seu afecte envers el prevere traspassat i la seva família. Concelebraren el Vicari General, Mn. Josep M. Mauri, el Rector i Arxiprest de la Val d’Aran, Mn. Pere Balagué, el Vicari episcopal, Mn. Antoni Elvira, Mn. Joseph Geethafonkalan, Rector de Bossòst, i un gran grup de preveres provinents de diferents indrets de la geografia diocesana. Hi assistiren moltes Autoritats encapçalades per la Magnífica Sra. Síndica d’Aran, Maria Vergés, els Magnífics Srs. Consellers del Conselh Generau d’Aran, una gran quantitat d’Alcaldes de tota la Val d’Aran, la Delegada del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Sílvia Romero i el Director d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya en representació del Govern de la Generalitat, Ramon Bassas, entre molts altres.
A l’inici de la celebració, i tal com és costum a la Diòcesi, l’Arxiprest llegí la vida del M.I. Mn. Jusèp Amiell i Solé:
Mn. Jusèp AMIELL i SOLÉ va néixer a Garòs (Val d’Aran) el 18 d’abril de 1930 i cursà els estudis de Filosofia i de Teologia al Seminari Diocesà d´Urgell. Fou ordenat de prevere el 20 de juny de 1954.
Estrenà el seu sacerdoci com a Ecònom de Llavorsí i Encarregat d’Aidí i Baiasca. Al cap de dos anys, el 1956, el Sr. Bisbe el nomenà Ecònom de Conques i Encarregat de Figueroa d’Orcau, Montesquiu i Basturs, parròquies a les quals s’afegirien Suterranya, Sant Romà d’Abella i Abella de la Conca, el 1959. L’any 1962 passà a ser Ecònom de Linyola i el 1964 fou nomenat Director Espiritual del Seminari Diocesà d’Urgell i professor.
Al cap de 9 anys, el 1973 el Sr. Bisbe el destinà per primera vegada a la Vall d’Aran com Ecònom de Bossòst, Aubèrt, Arres i Vilamòs on hi passarà uns primers 5 primers anys fins el 1977 quan serà enviat a La Pobla de Segur, Claverol, Montsor, Ortoneda, Pont de Claverol, Aramunt i St. Joan de Vinyafrescal, als quals s’afegirien dos anys després Erinyà i Toralla, esdevenint també Arxiprest de la Conca Alta-Flamisell el 1981.
Després de 10 anys, l’any 1991 retorna a la seva estimada Vall d’Aran ara com a Rector de Vielha on durant 14 anys en serà el Rector i Arxiprest, fins el 2005. Durant aquests anys també va essent el Rector de diversos pobles: Betren, Casarilh i Escunhau, Betlan, Mont, Montcorbau. Vilac Gausac i Casau.
El 2007 es jubila i el Sr. Bisbe el nomena prevere adscrit a Vielha on ha viscut tots aquests anys en fraternitat presbiteral a la Rectoria, amb els altres preveres ajudant-los en el servei pastoral de la Vall.
A més els Srs. Bisbes li confiaren diverses responsabilitats diocesanes com ser membre del Consell diocesà per als assumptes econòmics de la Diòcesi, del Consell de Presbiteri o del Col·legi de Consultors. L’any 2011 fou creat Canonge de la Santa Església Catedral de Sta. Maria d’Urgell.
El 2010 traduí i presentà el Nou Testament en aranès a Vielha, a partir de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI) i el 2011 els Llibre dels Salms. El 2010 rep la Medalla d’or de la Vall d’Aran i el 2012 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya que deia en Decret de concessió: “per la sostinguda tasca de recerca, preservació i promoció que ha fet del patrimoni, de les tradicions i de la llengua de la Vall d’Aran a la qual ha traduït el Nou Testament. I també per la seva trajectòria pastoral en el si del bisbat d’Urgell, vinculada singularment a la Vall, de la qual ha estat arxiprest.”. Així mateix, va realitzar un intens treball de recerca sobre la història d’Aran, sent un dels seus màxims exponents i gran coneixedor, entre d’altres, de la vida i obra de Mn. Josep Condò Sambeat. Ha participat activament en la promoció de la cultura aranesa i ha estat secretari de la fundació Musèu dera Val d’Aran, membre del Patronat del Museu de la Vall d’Aran i cofundador de la revista Tèrra Aranesa.
Aquest darrer mes de novembre afeblida la seva salut, entrà a la residència de Vielha on ha passat aquest darrer mes i ha mort el 17 de desembre de 2024 a l’Hospital de Vielha. Que reposi en la Pau del Senyor, el Bon Pastor.
El Conselh Generau d’Aran va decretar dos dies de dol a la Val com a reconeixement a la seva aportació a la preservació dels valors, la llengua i la cultura araneses, i van emetre diversos missatges de condol des de la Generalitat i d’altres organismes oficials. Van assistir a les exèquies els representants del Conselh Generau, l’Alcalde de Naut Aran i autoritats locals.
Mn. Amiell, en el darrer mes de novembre i ja afeblida la seva salut, entrà a la residència de Vielha. Morí el 17 de desembre de 2024 a l’Hospital de Vielha, als 94 anys. Que reposi en la Pau del Senyor, el Bon Pastor.
A la seva homilia Mons. Vives glossant les lectures de la Paraula de Déu proclamades en aranès i català comentà el significat profund de la vida de tot prevere. A la primera lectura, Is 25,6-9, es va proclamar com “el Senyor de l’univers prepararà per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis, de plats gustosos i suculents, de vins rancis clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort”. La mort no té la darrera paraula sinó que será vençuda per la força poderosa de la resurrecció del Senyor Jesús. Això és el que tot prevere, com ho feu Mn. Jusèp Amiell, proclama amb la seva vida i el seu testimoni. A l’Evangeli Lc 12,35-40 Jesús demana “estar a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos”. Cal estar atents i vetllant, no per por, sinó perquè la trobada amb el Senyor és la gran festa que ens ha d’omplir de joia. Mons. Vives destacà com “Déu mateix passarà a servir-los d’un a un”. Jesús mateix ens servirà a cadascú, de forma personal, perquè ens coneix des de sempre i ens estima. Aquesta actitud de vetllar i recordar la presència de Jesús és la que tot sacerdot, amb la seva paraula i el seu testimoni, porta a terme per a representar humilment el Senyor.
Al final de l’Eucaristia la Mgfca. Sra. Síndica d’Aran i una representant del Consell parroquial adreçaren unes paraules d’agraïment a la família, als preveres i als presents, tot destacant la bonhomia de Mn. Jusèp Amiell i el seu treball i estima per la llengua i la cultura araneses.
Posteriorment els familiars i els Srs. Bisbes es desplaçaren fins al poble natal de Mn. Amiell, Garòs, i allà a l’església el Sr. Arquebisbe Vives presidí un respons i la darrera pregària de recomanació de l’ànima. A continuació el cos de Mn. Amiell fou enterrat al cementiri.
