«Viviu sempre contents en el Senyor!» (Fl 4,4)
Benvolguts joves,
M’alegro d’adreçar-me novament a vosaltres en ocasió de la XXVII Jornada Mundial de la Joventut. El record de la trobada de Madrid el passat mes d’agost continua molt present en el meu cor. Va ser un moment extraordinari de gràcia, durant el qual el Senyor va beneir els joves allí presents, vinguts d’arreu del món. Dono gràcies a Déu pels molts fruits que va suscitar en aquelles jornades i que en el futur continuaran multiplicant-se entre els joves i les comunitats a les quals pertanyen. Ara ens estem dirigint ja cap a la propera cita a Rio de Janeiro l’any 2013, que tindrà com a tema «Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus!» (cf. Mt 28,19).
Aquest any, el tema de la Jornada Mundial de la Joventut ens el dóna l’exhortació de la Carta de l’apòstol sant Pau als cristians de Filips: «Viviu sempre contents en el Senyor!» (4,4). En efecte, L’alegria és un element central de l’experiència cristiana. També experimentem en cada Jornada Mundial de la Joventut una alegria intensa: l’alegria de la comunió, l’alegria de ser cristians, l’alegria de la fe. Aquesta és una de les característiques d’aquestes trobades. Veiem la força atraient que té: en un món marcat sovint per la tristesa i la inquietud, l’alegria és un testimoniatge important de la bellesa i fiabilitat de la fe cristiana.
L’Església té la vocació de portar l’alegria al món, una alegria autèntica i duradora, aquella que els àngels van anunciar als pastors de Betlem la nit del naixement de Jesús (cf. Lc 2,10). Déu no sols ha parlat, no sols ha fet signes prodigiosos en la història de la humanitat, sinó que s’ha fet tan proper que ha arribat a fer-se un de nosaltres, recorrent totes les etapes de la vida de l’home. En el difícil context actual, molts joves del vostre entorn tenen una necessitat immensa de sentir que el missatge cristià és un missatge d’alegria i d’esperança. Voldria reflexionar ara amb vosaltres sobre aquesta alegria, sobre els camins per trobar-la, perquè pugueu viure-la cada vegada amb més profunditat i ser-ne missatgers entre els qui us envolten.