2. Déu és la font de l’alegria veritable
En realitat, totes les alegries autèntiques, ja siguin les petites del dia a dia o les grans de la vida, tenen l’origen en Déu, encara que no ho sembli a primera vista, perquè Déu és comunió d’amor etern, és alegria infinita que no es tanca en ella mateixa, sinó que es difon en aquells que ell estima i que l’estimen. Déu ens ha creat a imatge seva per amor i per a vessar damunt nostre el seu amor, per omplir-nos de la seva presència i la seva gràcia. Déu vol fer-nos partícips de la seva alegria, divina i eterna, fent que descobrim que el valor i el sentit profund de la nostra vida es troba a ser acceptats, acollits i estimats per ell, i no amb una acollida fràgil com pot ser la humana, sinó amb una acollida incondicional com ho és la divina: jo sóc estimat, tinc un lloc en el món i en la història, sóc estimat personalment per Déu. I si Déu m’accepta, m’estima i n’estic segur, llavors sabré amb claredat i certesa que és bo que jo sigui, que existeixi.
Aquest amor infinit de Déu per cadascun de nosaltres es manifesta de manera plena en Jesucrist. En ell es troba l’alegria que cerquem. En l’evangeli veiem que els fets que marquen l’inici de la vida de Jesús es caracteritzen per l’alegria. Quan l’arcàngel Gabriel anuncia a la Mare de Déu que serà mare del Salvador, comença amb aquesta frase: «Déu te guard» (literalment: «Alegra’t», que en grec era una salutació molt comuna) (Lc 1,28). En el naixement de Jesús, l’àngel del Senyor diu als pastors: «Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor» (Lc 2,11). I per als Mags que cercaven el nen, «l’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa» (Mt 2,10). El motiu d’aquesta alegria és, per tant, la proximitat de Déu, que s’ha fet un de nosaltres. Això és el que sant Pau va voler dir quan escrivia als cristians de Filips: «Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop» (Fl 4,4-5). La primera causa de la nostra alegria és la proximitat del Senyor, que m’acull i m’estima.
En efecte, l’encontre amb Jesús produeix sempre una gran alegria interior. Ho podem veure en molts episodis dels evangelis. Recordem la visita de Jesús a Zaqueu, un recaptador d’impostos deshonest, un pecador públic, a qui Jesús diu: «Avui m’haig d’hostatjar a casa teva.». I sant Lluc diu que Zaqueu «el va acollir amb alegria» (Lc 19,5-6). És l’alegria de l’encontre amb el Senyor; és sentir l’amor de Déu que pot transformar tota l’existència i portar la salvació. Zaqueu decideix canviar de vida i donar la meitat dels seus béns als pobres.
A l’hora de la passió de Jesús, aquest amor es manifesta amb tota la seva força. Ell, en els últims moments de la seva vida terrenal, en el sopar amb els seus amics, diu: «Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. […] Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa» (Jn 15,9.11). Jesús vol introduir els seus deixebles i cadascun de nosaltres en l’alegria plena, la que ell comparteix amb el Pare, perquè l’amor amb què el Pare l’estima estigui en nosaltres (cf. Jn 17,26). L’alegria cristiana és obrir-se a aquest amor de Déu i pertànyer a ell.
Els evangelis relaten que Maria Magdalena i altres dones van anar a visitar el sepulcre on havien posat Jesús després de la seva mort i van rebre d’un àngel una notícia desconcertant: la de la seva resurrecció. Llavors, així ho escriu l’Evangelista, van abandonar el sepulcre molt de pressa, «amb por, però amb una gran alegria», i van córrer a anunciar la feliç notícia als deixebles. Jesús va sortir al seu encontre i els va dir: «Déu vos guard» (literalment: «Alegreu-vos», que en grec era una salutació molt comuna) (Mt 28,8-9). És l’alegria de la salvació que els ofereix: Crist és el vivent, és aquell que ha vençut el mal, el pecat i la mort. Ell és present enmig nostre Ressuscitat, fins al final dels temps (cf. Mt 28,20). El mal no té l’última paraula sobre la nostra vida, sinó que la fe en Crist salvador ens diu que l’amor de Déu és el que venç.
Aquesta alegria profunda és fruit de l’Esperit Sant que ens fa fills de Déu, capaços de viure i d’assaborir la seva bondat, de dirigir-nos a ell amb l’expressió «Abbà, Pare» (Rm 8,15). L’alegria és signe de la seva presència i de la seva acció en nosaltres.
