7. Testimonis de l’alegria
Benvolguts amics, per a concloure voldria encoratjar-vos a ser missioners de l’alegria. No es pot ser feliç si els altres no en són. Per això, cal compartir l’alegria. Aneu a mostrar als altres joves la vostra alegria d’haver trobat aquell tresor preciós que és Jesús mateix. No podem conservar per a nosaltres l’alegria de la fe; perquè aquesta pugui romandre en nosaltres, hem de transmetre-la. Sant Joan afirma: «Us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres estigueu en comunió amb nosaltres […]. I escrivim tot això perquè la nostra joia sigui completa» (1Jn 1,3-4).
A vegades es presenta una imatge del cristianisme com una proposta de vida que oprimeix la nostra llibertat, que va contra el nostre desig de felicitat i alegria. Però això no correspon a la veritat. Els cristians són homes i dones veritablement feliços, perquè saben que mai no estan sols, sinó que sempre estan sostinguts per les mans de Déu. Sobretot vosaltres, joves deixebles de Crist, teniu la tasca de mostrar al món que la fe porta una felicitat i alegria vertadera, plena i duradora. I si la manera de viure dels cristians sembla a vegades cansada i avorrida, llavors sigueu vosaltres els primers a donar testimoniatge del rostre alegre i feliç de la fe. L’evangeli és la «bona notícia» que Déu ens estima i que cadascun de nosaltres és important per a ell. Mostreu al món que això de veritat és així.
Per tant, sigueu missioners entusiasmats de la nova evangelització. Porteu als qui pateixen, als qui l’estan cercant, l’alegria que Jesús vol regalar. Porteu-la a les vostres famílies, a les vostres escoles i universitats, als vostres llocs de treball i als vostres grups d’amics, allí on viviu. Veureu que és contagiosa. I rebreu el cent per un: l’alegria de la salvació per a vosaltres mateixos, l’alegria de veure la misericòrdia de Déu que obra en els cors. El dia del vostre encontre definitiu amb el Senyor, ell podrà dir-vos: «Servent bo i fidel! […] Entra al goig del teu senyor» (Mt 25,21).
Que la Mare de Déu us acompanyi en aquest camí. Ella va acollir el Senyor dins seu i el va anunciar amb un cant de lloança i d’alegria, el Magníficat: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva» (Lc 1,46-47). Maria va respondre plenament a l’amor de Déu dedicant-li la vida en un servei humil i total. És anomenada Causa de la nostra alegria perquè ens ha donat Jesús. Que ella us introdueixi en aquella alegria que ningú no us podrà prendre.
Benedictus pp. XVI
Vaticà, 15 de març de 2012
