Maria, signe de consol i d’esperança

Comença el Mes de Maria que, a tants llocs de la nostra geografia diocesana, ens convida a peregrinar a les ermites i santuaris marians on, sota tantes advocacions, cantem a Maria i li demanem la seva intercessió i ajuda. La Verge ressuscitada ja amb el seu Fill, i Assumpta al cel, ens envia a atendre el nostre proïsme, a sortir a la trobada dels germans, perquè la llum de la Pasqua il·lumini la nostra caritat. Ella ens ha acompanyat en els durs temps de pandèmia, de crisi econòmica i de guerra. Ara Maria Santíssima ens fa descobrir les noves necessitats. “No tenen vi”, deia al seu Fill; i a tots, “Feu els qui Ell us digui” (Jo 2,1-11). Gràcies Mare per les vostres paraules, pel vostre acompanyament cap a l’acció compromesa en el servei!

Davant l’enigma del dolor i del morir, de la guerra i de les creus de tants germans nostres, anhelem que Maria ens doni llum i esperança. Ella va estar ferma, sola, esperançada al peu de la Creu del Senyor. Només Jesús ens convenç, perquè amb la seva mort comprenem què és morir per amor. Venç el mal amb l’amor, i ho aconsegueix amb la Creu i la Resurrecció. I Maria sempre al seu costat, com ho està de tots els qui pateixen. Enmig de tantes tenebres i petiteses, patiments i dolor, el nostre i sobretot el de tants innocents, emergeix Maria com a “signe de consol i d’esperança”. Així ho canta el Prefaci IV de la Mare de Déu: “Ella, com a esclava humil, va acollir la Paraula i la guardava en el seu cor; unida per designi vostre al misteri de la Redempció, va perseverar amb els apòstols en la pregària, mentre esperaven l’Esperit Sant, i ara brilla en el nostre camí com un signe de consol i d‘esperança.”

Des de Pasqua sabem que Déu pateix, que vol patir amb nosaltres. “Només el Déu que pateix, pot ajudar”, deia Dietrich Bonhoeffer. Mostra així que les nostres vides li importen; que no és lluny de cadascun de nosaltres, ni dels que pateixen. Perquè continua patint en nosaltres. I ens redimeix. La seva vida val molt per a tothom. Ell carrega amb tot el que és nostre. De la Pasqua neix una nova manera de viure i de morir: amb fe, amb confiança, amb amor fins a la fi… més enllà de tot càlcul i interès. Si estimem com el Senyor ens revela a la Creu, ressuscitarem amb Ell. Per l’Encarnació, obra de l’Esperit Sant, però sobretot per la Creu i la Resurrecció del seu Fill, Maria va poder entendre i unir-se al do sacrificial del seu Fill, per redimir el món. “Ningú com Ella no ha acollit al seu cor aquest misteri; aquella dimensió veritablement divina de la redempció, portada a efecte al Calvari per mitjà de la mort del seu Fill, juntament amb el sacrifici del seu cor de mare, juntament amb el seu ‘fiat‘, el seu sí definitiu (…) Aquest sacrifici seu és una participació singular en la revelació de la misericòrdia, és a dir, en l’absoluta fidelitat de Déu al seu propi amor” (St. Joan Pau II, Dives in Mis. 9).

Acudim per tant a Maria per contemplar i aprendre de nou en aquesta Pasqua el que significa la Misericòrdia de Déu per la humanitat, i alhora per comprendre com hem de ser nosaltres també “misericordiosos com el Pare”, generosos en l’amor, servidors dels pobres en tots els sentits, pobres de pau i de salut, pobres d’amor i de perdó, sobretot, i saber unir així l’alegria pasqual i la misericòrdia en les nostres vides.

Compartir